Blanc Magic

Waiting

2011-10-30T10:48:00.002+01:00

Aquí ens teniu, amb molt poca activitat, i esperant que neixi la Tanit sota el signe d'escorpius.

Eth Portilhon

2011-08-29T17:47:00.003+02:00

Després de bastants dies sense fer carretera, i aprofitant que els genolls se sentien bé, vaig amb mon pare a fer una ruta que tenia planificada. Bossost-Marignac-Luchon-Col deth Portilhon-Bossost.
Passades dues setmanes agonitzant de calor a Lleida, ens despertem a Espot a 5ºC. Quins ous, aquest canvis maten. Sortim de Bossost vora les 10h pelats de fred, i anar baixant cap a Saint Béat, on també ens atrau un cartell que diu "Col de Menté". Però tirem cap a Mérignac com estava planificat. Fins aquí tendència a baixar, i asfalt canviant, generalment no massa bo. A partir de Mérignac la carretera és preciosa, creua varies vegades la via de tren, i té molts trams amb un bon voral-carril bici. Creuem Luchon i les seves magnífiques mansions i arbres enormes quan portem 40km, i encetem l'ascensió per bon asfalt del Portillon. Què bunic! Què sostingut...puja pinyos, puja pinyos, òstia què sostingut! Collons quina rampa, va parir! Ja no tinc pinyos!
Déu n'hi do amb el port, no és molt llarg però és intens. Llàstima de la baixada cap a Bossòst que té trams amb l'asfalt no gaire bo.
Total 60km.

Fi d'etapa al Plateau de Beille.

2011-07-18T19:04:00.003+02:00

El dissabte vam anar amb el JordiC a veure el final d'etapa del Tour de France al Plateau de Beille. Un mal càlcul meu va fer que aparquèssin 1km abans d'Ax-les-Thermes baixant del Pas de la Casa i ens van tocar 18km abans de començar a pujar el port. El port és bastant mantigut, i vas ser molt guapo pujar amb tanta gent per allí. Van passar el grup de favorits una mica parats, vigilant-se, però sempre rius amb la de sonats que hi ha per allí. De tornada un riu de gent amb bici cap a Ax-les-Thermes. Un cop a casa, escanejant l'emissió de France2 ens vaig poder trobar in extremis!

Ruta en solitari per La Sentiu

2011-05-22T20:29:00.001+02:00

Alguns dies carretera alguns BTT, i anar fent.
Avui ruta de 30km per La Sentiu de Sió que ha sortit molt maca.

Fastiguejat

2011-04-25T15:18:00.003+02:00

Aquí em teniu després d'haver fet 17 miserables km en bici de carretera per tal de anar recuperant el genoll.
Després d'anar arrossegant molèsties durant any i mig però aguantant, el primer dia d'anar en bici vaig quedar amb el genoll fatal i he tingut que estar parat. M'han diagnosticat condropatia rotuliana (cosa que no m'acava de convèncer).
De moment anar fent poca cosa i convivint amb el dolor i les punxades, fastiguejat a més no poder i amb mala perspectiva, de moment.

Al Pirineu no sap nevar

2011-03-14T19:19:00.002+01:00

Aquesta és una conclusió a la que hom pot arribar éssent esquiador d'aquestes contrades.
Lo més típic és que vingui el vent junt amb la nevada i te la foti a pendre pel sac, a part de crear grans plaques. Aquesta vegada ha sigut una nevada intensa amb cota de neu alta, deixant una neu ben pesada. Han caigut entre 60 i 70cm.
Havíem d'anar a a Tavascan però a la nit ja em truquen que demà hauran de dinamitar i obrirant tard. Fora esquí de muntanya evidentment. Com que l'Oriol estaria a Portainé amb l'Elisenda decidim pujar-hi. A pesar d'haver-hi una bona nevada, a penes t'enfonses a la neu, i en poca estona es fica dolentíssima. Hem disfrutat almenys baixant fora pista per l'efímera neu verge, que al final en algun lloc ja semblava aigua.
Salut.

St. Anton am Arlberg

2011-02-21T18:34:00.005+01:00

Una tanda d'aeroport sempre es fa llarga, tot i que amb el cotxe seria infinitament més llarg, passar per l'aeroport sempre es fa llarg. Volar amb SwissAir és una passada: entrepanet, beguda, xocolata suïssa, seients còmodes total per 1h45m de vol fins a Zurich. Aquesta vegada ens dirigiem a St Anton am Arlberg, al Tirol Austríac. Una meravella d'estació, sempre que la trovis amb les condicions òptimes per fer forapista, que no va ser el cas. La majoria dels Alps es trobàven com el Pirineu, feia un mes que no nevava. En els dies que vam estar allí va fer sol i pocs núvols tots, i les temperatures altes per l'època, amb un dia inclús de neu sopa.
Tot i això la neu a pistes es conservava molt bé, vam esquiar els sectors principals de St. Anton, Rendl, Stuben (molt bona neu) i l'estació de Zürs i una mica de Lech. Un dia va caure un ditet i la neu va estar genial, pero sempre per dintre pistes.

A l'hotel on estàvem vam menjar de lujo, i vam aprofitar un dia per fer visita a Innsbruck.
Llàstima de no trobar les millors condicions, però amb el grup que vam esquiar ens ho vam passar de cine, i mira, ara haurem de tornar per veure si ho enganxem ben nevat no?

Una mica més

2011-01-29T23:46:00.003+01:00

Hi havia set de neu verge, i és que enguany no em pogut aprofitar res.
Per sort dissabte al matí hem arribat i havien caigut uns 20cm. Com sempre hem fet tard, i es que a les 10h ja estava ben trillat, però encara hem pogut fer bones baixades, tot i que tocant algo de gel i branques a sota. Però la neu estava bona bona.
Al final ha sigut un bon dia d'esquí.

Un petit respir de neu

2011-01-10T20:12:00.002+01:00

Ha nevat una miqueta aquest dissabte i diumenge per la nit i tarda. Almenys diumenge vam poder esquiar una miqueta després d'haver foquejar dissabte. Vam començar plovent des de 2000m però va anar baixant la cota progressivament. Avui Espot per la webcam feia més goig.
A més vaig deixar un dia aparcat el meu maldestre Telemark (sembla que cada dia pitjor ara...) i em vaig desfogar baixant a tope amb els Gotama.

A partir d'ara, ja em comença a preocupar més que no nevi per la zona del Tirol...

Novell

2011-01-02T18:02:00.001+01:00

De vegades quan estàs esquiant i veus la gent que està aprenent penses vaja pal, si m’hi haguera de ficar jo ara. Un ja ni se’n recorda de les filigranes i la sensació d’impotència de quan intentes apendre una cosa que en principi sembla que el teu cos no vulgui fer. Suposo que quan ets petit en tot això no hi penses, però el procès d’aprenentage de qualsevol activitat-habilitat física és molt curiós. Et diuen “flexiona!”, i tu penses “si ja ho faig”, però no, no ho fas.

Quan ja domines tant un exercici és com algo natural, i ets capaç de sentir qualsevol petit canvi, petites modificacions que vas fent tu mateix pulint la teva tècnica.

I enmig de tot això, va i un dia decideixes “tornar a començar”, agafar uns esquís de Telemark en aquest cas i ficar-te a fer equilibris precaris per la neu. Però el fet d’apendre algo nou també és atractiu, i més si és tant addictiu com el viratge Telemark, l’estètica de la curva. Cinc dies n’he fet, i ara ja em sento esquiant bé, amb els alts i baixos pel mig (espero que no tinga un baixón serio...).

El quart dia que semblava el pitjor, seguint l’OriolB. va acabar superbé, així de cop i volta, quan ja havia decidit que “avui plego”; no t’obsessionis feia l’Oriol, no t’obsessionis!

Avui hi he tornat i les sensacions han sigut boníssimes. Endavant! No sé com em sentiré el dia que torni a empegar el taló, ja que de moment ho aniré convinant tot, però no se sap mai com acaba això.

Salut.

Telemark

2010-12-23T13:55:00.003+01:00

Quin fiasco d'inici de temporada, només fot que ploure i a dures penes podem esquiar per pistes, i sense perspectives de millora.
Esquí de muntanya simplement inviable.
Així que de moment, fent els primers passos amb el Telemark, mola!
Bona Nadal a tothom!

BTT per la Sierra de Guara

2010-11-15T22:22:00.003+01:00

Dura ruta en BTT per la Sierra de Guara. A part de fer un dia gens de novembre, ens trobem unes pujades infernals que ens fan suar de valent. Literalment era com pujar un tallafoc, força i equilibri al màxim. Guara ofereix unes magnífiques vistes dels Pirineus, però quan hem arribat al cap ja se'ns havien tapat els cims. Al final ens hem tirat nosequantes hores per fer 40km i 1075m de desnivell, i hem hagut de tocar el dos volant cap a Lleida gairebé amb les últimes llums del dia, sense dinar ni res.

Fent de jurat

2010-11-09T23:41:00.003+01:00

Enguany no he presentat al concurs de fotografia del CEL, he fet servir les meves "influències" per a poder fer de jurat...jeje.Em venia de gust, no ho havia fet mai, i m'ho he passat molt bé. Ha sigut una feinada triar els diferents premis entre unes 150 fotografies. Alguns premis més fàcils, altres hem estat molt i molt deliberant i opinant, 2 hores en total. Es curiós i enriquidor veure els diferents criteris de la gent.
Hi havia molt bones fotos, crec que quedarà una bona exposició.
Salut.

Primeres Neus?

2010-11-03T23:23:00.003+01:00

El mes de Novembre sempre s'em fa un pèl estrany, és una mica com un impàs. Esperem la neu mentres ja deixem llest el calendari de sortides d'esquí de muntanya, mirem i inclús comprem material com a rucs i seguim totes les webcams i webs meteorològiques que podem. Almenys jo em quedo també en un impàs. Et canvien l'hora, i quan surts de la feina ja és de nit i no pots fotre res. Bueno, em tanco a casa i em fico malalt mirant videos d'esqui i participant en converses absurdes en foros sobre quan nevarà, o que si la nevada que ha fet ja deixarà base, "bueno pues almenos refrede el terra", etc etc. Total, que va nevant i es va desfent com sempre, i es que tampoc és normal per aquí començar a foquejar amb tot nevat a tope el 15 de novembre com els últims anys. Així que la setmana que vé nirem a Andorra i comprarem com a rucs.
A veure que ens portarà aquesta temporadeta, lo millor seria lo de sempre: que nevi fins que les gallines piquin els estels.
Us deixo una foto del poble de Borén, i no pas a la tardor.

Lleida-Algerri

2010-10-23T15:15:00.002+02:00

I la sortida a las Bárdenas es resisteix. A les 6.30h que ens voliem aixecar, la Marian tenia febre. Carai. Doncs a dormir una estona més. I després he decidit agafar la bici de carretera i he fet fins Algerri per Aubesa i tornar, així de passada probar les noves rodes Ultegra. Li donarem una nova oportunitat la setmana que vé, i si no, em sembla que ho haurem de deixar per la primavera.

Inicis de tardor

2010-10-13T19:56:00.002+02:00

Complicades i liades em tingut les últimes setmanes, i quan hem volgut passar el pont a la Bárdenas per fer bici, dexideix diluviar. Així que ens vam quedar per aquí, caminar una miqueta per la tardor, que encara li falta una mica, fer fotos, i buscar bolets amb l'èxit mínim per acompanyar el plat de sopar.
Esperem poder fer lo de las Bárdenas en qüestió de dues setmanes.

En bici pel Bosc de Virós

2010-09-21T20:18:00.002+02:00

5 intrèpids vam assistir a la ruta, la mateixa que vam fer l'any passat amb l'Oriol B. Després d'un dissabte de pluja, diumenge matinada entre boires, però fent un dia guapíssim amb aquell ambient que només hi ha després de les pluges.

Bonaigua

2010-09-12T21:25:00.002+02:00

Bueno, després de l'accident amb la bici (un cotxe em va picar per darrera), amb una roda prestada, anem a fer la Bonaigua amb mon pare. Per fi un estreno digne per la bici. No és un port molt guapo de fer en bici, moltes rectes, però de les Ares fins dalt si que ho és. Bona sortida per fer gana. La bici molt bé, però si he de pujar un port amb rampes més dures (que aquestes no ho son) necessito un 27 o un 28.
Salut.

De com escapar de la calor

2010-08-23T22:59:00.003+02:00

Lo millor és fotre el camp cap al poble, ben amunt, tan bon punt pleguis lo divendres. Si, això és lo millor, però sempre acabes pringant igual. Per exemple fotre's a pedalar a les 11.30h per cascar-te 1000m de desnivell sota un sol que sembla voler destruir-te la pell. Tot i això és genial per fer gana per dinar, gaudir ara si de la fresca de la tarda vespre i acabar decidint que el diumenge millor no fer res més.

De Daines i Gerds

2010-08-11T19:47:00.003+02:00

Una petita excursió per buscar una canal per baixar en esquís a l'hivern, que bona sembla!
Una trobada amb un ramat de 25 Daines.
1,5kg de gerds per fer melmelada.

L'Eriste Norte

2010-08-03T21:30:00.004+02:00

Sortida tresmilera de rigor (ho dic perque ja només en faig 1-2 a l'any a peu...). Número rodó, el meu 95è de la llista oficial.
Pujada per Biadós i llac de Millás. La veritat, el camí fins al llac molt més guapo de lo que em pensava, m'esperava un pedregal i ja està, i era per un bosc ben bonic. Vam dormir en un prat bonyegut sota el llac, i vam veure l''endemà que al llac haguerem dormit millor. L'atac al cim si que era un pedregal horroròs, però es va pujar i baixar ràpid. Les vistes una mica tapades, Robiñera, Munia, Néouvielle, Bachimala i Culfredas, el resto mig tapat.

Pyrénées Atlantiques

2010-07-26T18:34:00.003+02:00

Petita escapada de quasi una setmana a Laruns, als pirineus francesos. Tot i el mal temps vam poder fer tot lo que volíem, pujar al Midi d'Ossau i veure el Tour de França. El Midi en un dia perfecte. Encara volia còrrer per veure passar la gande boucle per Laruns, baixàven de l'Aubisque, però per poc no va poder ser. Encara vam gosar seguir tota la caravana fins a Pau perque voliem anar al Decathlon. Vam comprar un llit d'aire que ens va deixar dormir de lujo el resto dels dies. Bueno, de lujo excepte per la pluja. Aquella nit va ploure a saco, i l'endemà amb la boira pixanera vaig pujar l'Aubisque fins a Gourette, amb la BTT doble...Aquesta nit encara va ploure més i de mala manera, des de les 8 del vespre fins la 1 de l'endemà. Ens entrava un riu d'aigua per l'avancé, però no ens vam mullar sort que portar bona tenda.
L'endemà, sota la pluja a veure els ciclistes arribant al Col de Soulor. Realment, a part del Midi, poc paissatge vam poder veure, però em va semblar una zona molt maca.

Al collado de Sahún.

2010-06-27T18:40:00.003+02:00

Sortida amb el centre excursionista. De camí el temps ja no pintava massa bé, però bueno, tirem fins a veure on arribem. Sortim uns 12 o 13 a les 9.30h de Chía. 12km de pujada maca fins al collado, però just abans d'arribar comença a caure alguna gota. Arribem igualment i baixem de seguida, pel cantó de Plan vé marrón. Jo em quedo a dalt a estirar una mica, i de cop em vé un xàfec del copón, au, a corre avall! De seguida para, però més avall, com que semblava que no venia tornem a parar a seure. I quan arrenquem ens torna a agafar i aquesta vegada ja no para. Arribem al poble ben xops. La sortida doncs una mica escurçada, però guai.

Unaltra a Montalegre

2010-06-20T21:08:00.002+02:00

Avui fugint de la ventada de Lleida, hem fet la pujada de Sant Llorenç de Montgai fins a Montalegre, per anar a buscar de baixada una trialera que havia vist a les fotos aèries. El vent només a estonetes, soportable. La trialera a trams estava molt bé, altres s'havia de fer a peu.
Molta gent en bici, i a més una triatló que feien per allí.

El Final

2010-05-24T19:26:00.004+02:00

Ei, només el fi de la temporada eh?
Aquest dissabte vam pujar a dormir a la Besurta per fer les Maladetes amb esquís i tancar la temporada, tot i que hi ha neu per més dies, però el cap ja no està pel tema. La Besurta semblava el carrer major. Cotxes amunt i avall tota la nit i gent dormint per tot arreu, a saber quanta gent hi havia! Mala nit vaig passar jo al cotxe amb una lluna emprenyadora i massa cotxes circulant. I a sobre, a les 5 del matí em vaig fotre la barreta energètica més dolenta de la meva vida. A la fi, una mica més tard del que tocava i desperdigats com sempre a les sortides del centre enfilem amunt. A 15 minuts esquís als peus, yuju! Però ai, la neu casi desfeta... Feia por la gentada que pujava amunt, impressionant, tots los esquiadors de muntanya devien ser allí. A l'altura del portillón superior, ens va atrapar un segon grup dels nostres, i vam redirigir-nos cap a la Maladeta Central. Nosaltres dos a 3100 vam girar, perque eren les 10 i la neu feia pena i voliem baixar en condicions. La veritat es que la baixada és genial, una extensió per triar per on baixar que no te l'acabes, he de pensar de venir-hi en ple hivern o més principis de primavera. Just abans de la Renclusa la neu ja és algo inesquiable. Abans de les 12 ja som a baix, prenent el solet de lujo a l'herba verda. Llàstima de no haber fet el cim, aquest no el tenia.
Així que de moment, esquis guardats i fins que torni a nevar de veritat.

Ordino

2010-05-16T17:18:00.002+02:00

Incursió ràpida a Ordino. De fet hi havia poques ganes d'esquiar, i a part, trobar-te a -3ºC, nevant i amb ventisca avançat el mes de maig t'acaben d'abandonar les ganes. Així vam pujar una estona però poca cosa vam fer, a dalt estava ben emboirat del vent. Com a molt la setmana que vé fem algo, i després pleguem els trastos "hivernals".

Gerb-Àger

2010-05-09T13:08:00.003+02:00

Hem aprofitat la "finestra" de bon temps de dissabte per fer una sortida estil clàssic amb la gent del centre.
Es tracta d'agafar el tren de la Pobla amb les bicis fins a Gerb, seguir ruta en bici fins a l'estació d'Àger i tornar amb el tren altre cop. S'ha fet dur sobretot per haver d'esperar 1,5h el tren després de fer la ruta, uns 45km i 1050m de desnivell, duret per començar la temporada de BTT.
La ruta és molt maca per això, realment val la pena, i ahir estava tot verdíssim.
9 persones en total, 5 més s'han quedat ha completar la ruta fins Cellers, nosaltres no ens hem fiat del temps i hem donat excuses, jeje.

Les Picardes

2010-04-12T18:38:00.003+02:00

Ahir, 950m d'ascens per anar a buscar la canal ampla de les Picardes que baixa cap als Clots de la Bassa. Jo em pensava que era més pendent, però va resultar que no ho era gaire. Bona baixada això si.

Dies alpins

2010-04-08T18:43:00.002+02:00

Aquesta vegada els Alps ens han rebut amb molt mal temps. Vam arribar a Chamonix una tarda blava i anormalment calurosa, però l'endemà ja feia fred i la broma baixa. Vam esquiar 4 horetes a Grands Montets amb bona neu i poca visibilitat, fins que es va fotre a nevar d'aquella manera que només fa a la primavera. L'endemà, encara millor neu i encara pitjor visibilitat. Vam probar Col de Balme però vam saltar de seguida a Flegère; simplement no vam veure res...
Doncs cap a Suïssa, on es esperàven a Saas Grund. Passem La Forclaz amb la carretera ben nevada, i arribem a puesto nevant com no. L'endemà fem una esquiada amb bona neu com sempre i amb mala visibilitat com sempre.
Per sort, el quart dia surt immaculat, i després de molts dies sense poder ningú xafar les altures, tothom a fer esquí de muntanya. Vam fer l'Allalinhorn, pagant les conseqüències de l'ascens massa brusc. Baixada per neu genial, llarguíssima fins a SaasFee (2200m de desnivell!).
L'endemà una esquiada per Zermatt, també sense poder veure res de paisatge, però almenys no nevava.
La veritat es que l'únic dia bo ja ens va deixar un bon sabor de boca. De tornada vam fer una petita visita a Montreux, i carretera i manta altre cop.

Tuc de Pincela

2010-03-15T21:02:00.004+01:00

Uau!
Dia magnífic, sol radiant (i picant), temperatura bona, neu genial!
Després d'uns 1000m d'ascens, a una cota entre la Pincela i Arenho, baixem una olla amb una neu de conya, delicatessen quasi, 30-40cm allí intactes que estàven.
Poques coses més a dir.
Salut i neu.

I en mal temps vingué de cop

2010-03-08T21:48:00.003+01:00

Intent al pic de Sarrera a Andorra. Bonica vall que no haviem estat mai. Boníssima neu, i boníssim dia fins que de cop va entrar el famòs temporal (que avui ha deixat el país empantanegat). No vam poder acabar d'arribar a dalt i ens vam quedar a 2700.
Almenys vam poder fer un bon descens. Vam trobar una canal que no havia baixat ningú i estava perfecta.
El vocal va treure un xampunet i unes patates quan vam arribar al cotxe, així es fa!

La Portella Blanca

2010-03-01T22:21:00.003+01:00

Vist que el Pirineu estaria fet un desastre, decidim anar a La Portella Blanca a veure si fem una mica de metros. Bé, primer voliem pujar per les cent corves però ens fotem en un fanguer amb el Saxo i a més està farcit de caçadors, així que fem cap a les Bagasses i pugem fins a Rúbies. Trobem un alemanot, un senyor gran, geòleg, que havia comprat el poble i l'estava restaurant. Devia acabar de començar perque feia pena i només estava ell sol movent pedres amb les mans. Això si, ple de botelles de vi buides.
Acabem de pujar fins a la Portella. Està la repoblació de Pi Blanc arrassada per la processionària, quin desastre.
Au, cap avall, aprofitem per cullir una mica de romaní per fer infusions.
Salut.

La decisió encertada

2010-01-31T22:54:00.002+01:00

Necessitàvem desconecatar una mica, així que divendres ens vam agafar festa i vam pujar cap a Espot. Vam esquiar sense pena ni glòria, i a la tarda quan ja començava a nevar vam aprofitar per practicar una mica amb els arves.
La nevada finalment i com sol passar es va quedar amb 3 dits que amb la ventada de la nit van desaparèixer. L'endemà l'estació tancada. A pesar que que el parte no donava bon temps a Tavascan, com que havien caigut 20cm hi fem cap. Ja! Buit com sempre, primer obert fins a la intermitja i una estoneta després ho van obrir tot, i apenes feia vent. Així que vam estrenar els esquís de powder. La Marian els seus Aura, va flipar, i jo els meus Gotama. Ai! pobre genoll, es va haber de penjar de 183cm d'esquí alemà. Bé, va resistir... Bona esquiada, i es que sempre val la pena anar a Tavascan.
A la tarde jo vaig decidir quedar-me perque va tornar a començar a nevar.
Avui unes baixadetes fora pista i una foquejadeta per accedir a un petit descens, acabar de matar el genoll i cap a casa.

Aburrit de mala manera

2010-01-10T17:10:00.003+01:00

I es que encara continuo fent exercicis per casa, pedalant, i la recuperació va molt poc a poc. Mentrestant avui paquetón, molts graus sota zero i sol, i els meus Gotama per estrenar tant aburrits com jo.

BON NADAL

2009-12-24T14:28:00.003+01:00

Que passeu un Bon Nadal, espero que una miqueta millor que jo que me'l passaré curant-me lentament un esguinç de genoll veient com neva...Sniff

Matar el "gusanillo"

2009-11-15T19:41:00.002+01:00

Dissabte ens vam passar el dia per Andorra rondant totes les tendes de muntanya i no vaig ser capaç de trobar-me uns pantalons impermeables per fer esquí de muntanya. La veritat és que les tendes han sigut molt conservadores i em sembla que han comprat poquíssim material. I com em sol passar últimament trobo lo que em fa falta al lloc més inesperat. N'he trobat uns a Esterri avui al baixar de la Bonaigua, però no tenien la talla....
Hem aprofitat el dia per treure el pols i la cera seca als esquís. Va nevar bastant la setmana passada però ha fet calor, i encara vé tota una setmana de calor fora de lo comú. A la Valh d'Aran la base aguantarà, al Pallars no ho crec. Hem pujat a la Bonaigua plovent, ens hem esperat una mica al cotxe i finalment hem tirat amunt més que res per passar el rato. A dalt el cap de la Peülla a 2350m encara era aigua lo que queia... La baixada per uns reguerots de les pluges de la setmana passada que feien por. I quan hem arribat a baix s'ha despejat el dia de cop.
Mentres ens canviàvem, l'espectacle de gent, escandalosos, que pugen al port, se fan fotos, criden, i tornen a fotre el camp.
Em sembla que haurem d'esperar unes bones setmanes abans que tornem a esquiar....

Gastant les últimes pedalades

2009-11-01T18:05:00.002+01:00

Així espero que sigui.
Després d'uns dies remullats per München, dia caòtic a la Transmontsec, és lo que sol passar fent de control, corrents cap aquí i cap allà.
Després pedalant cada cap de setmana, suaument. La passada en una ruta del centre de btt cap al pantà de Canelles vam passar-les putes fent tota una ascensió envoltats de cents de mosquetes que no et deixàven respirar, una angúnia! Havies de superar els 12km/h per deixar-les enrera, i pujant a plat petit...difícil, quan tornaves a afluixar tornàven, al nas, a les orelles, ecs...
Aquet cap de setmana jo vaig vèncer la boira pixanera de Lleida en la que portem una setmana o més i vaig fer un tomet en bici. I avui hem anat a veure el descens urbà II Lleida Downtown.
Salut.

Asporgar, asporgar!

2009-10-03T20:28:00.003+02:00

Segón dia, avui el camí de descens, que es una mica brutillo però mira, se li ha de donar una mica de suc a la marxa. Hem trobat fins i tot un escorpí sota una pedra!

Fent camí

2009-09-29T18:36:00.003+02:00

Uooo, després d'una accidentada festa major per Montesclado avui hem anat a netejar un camí per la Transmontsec, bueno més aviat a fer-lo perque allí no hi havia res. No m'acava de convèncer, perque per a que quedi bé necessitariem pic, pala, motoserra, accessoris varis i dies de feina... Vamos, això:

Diguem que avui hem fet feina de formigueta.

Salut.

Setembre en blanc

2009-09-20T20:45:00.002+02:00

Buf que poques actualitzacions...
La veritat, des del dia que vam fer la ruta de Llessuï en bici i vam quedar rebentats poca cosa més hem fet. Arran de la ruta em va tornar a "petar" la munyeca i així estic, com l'any passat.
Res més que un cap de setmana a fer Gias i Clarabides, boda, unaltra boda, i celebració de l'últim tresmil del Carles a l'Estaragne.
A veure si tenim un octubre més interessant.

El carrilet

2009-08-16T21:57:00.002+02:00

Avui hem tornat a les andadures pirinenques.
Fugint com cada cap de setmana de la calor de Lleida hem pujat a Espui per fer una clàssica. Pujar fins el coll del Triador, i fer l'antic carrilet fins Estany Gento i baixar per la canal de Pigoló (el Miki sempre li diu així però no sé ben bé com es diu...). La pujada és llarga però en cap moment massa dura, uns 12km que hem fet bé, amb una paradeta per afartar-nos de gerds que estàven al seu punt (o més aviat al nostre). Allí coincideixo amb un company de feina, ves-tu quina coincidència. Un Sr. de Manresa ens acompanya en el nostre itinerari. Tant n'havia sentit a parlar, tant preciós, que si "via verda a 2000m"...Però per mi ha sigut unamica xurro, i per la Marian més. El ferm és una barreja dels rails i les travesses, amb 1-2 senders de vaques més o menys enfonsats. S'ha d'anar sobrevivint per allí i no és gens còmode, es pedala fatal i s'han de fer trossos a peu. Al final estava prou millor, però ja no hem acabat de fer el quilometret que devia faltar fins l'estany i ens hem aviat pel sender de baixada. El primer tram superguapo, després s'ha de baixar a peu un bon tros, i finalment t'hi pots tornar a ficar. Bueno, la ruta ha estat bastant bé, però ja sol passar, quan et parlen massa bé d'algo acaba decepcionant una mica.
A reveure.

Deba

2009-08-03T21:20:00.002+02:00

Hem passat uns pocs dies a la magnífica zona de Deba, a Gipuzkoa. Bàsicament bici i una mica de caminar. Hem conegut el flysch o rasa mareal i ens hem mullat tot pedalant amb la bici. Les rutes de BTT son dures, unes rampes que fan por, però magnífics senders ciclables per la vora del mar sempre amb els penyasegats ben aprop.
Avui per finalitzar hem fet 45km a la Via Verde del Plazaola i després em tornat cap aquí. Espero aquesta vegada recopilar una mica d'informació per la revista Aresta.
Us deixo amb un petit tast de fotos.
Salut.

Juliol

2009-07-29T22:09:00.002+02:00

Buff, aqui no es pot viure.
Hem baixat després de 4 dies a Espot i marxem ben rapid uns dies cap al País Basc amb les bicis, i quan tornem, cap al Pallars altre cop a gastar les vacances.
Això de Lleida és insoportable.
Au, resistiu com pugueu.

Curtimenta en bici

2009-06-29T19:42:00.003+02:00

Dimecres de Sant Joan calentament a Virós amb l'Oriol B. Uns 25km i 800m de desnivell, ruta interessant.
I el diumenge més serio, Espot-Creu de l'Eixol-Escart-Espot, 40km i 1250m de desnivell. Quan ens fiquem a caminar no podrem arrossegar les cames.
A les 8 de la tarda encara estàvem probant bicis a Sort, vaig probar una Lapierre Zesty, baixant brutal, ara pujant....

Patint calor de valent

2009-06-15T18:57:00.005+02:00

Calor i pols, molt pols.
Aquesta cap de setmana tocava fer la primera marxa de BTT sense apenes entrenament. Vam anar a Vallfogona de Riucorb després de descartar Coll de Nargó.
Dissabte la nit sense dormir, un infern de calor i ademunt sentiem la música del gurugú. A les 6 enlaire amb un cel apocalíptic i cap a la sortida, mig plovent, núvols de calor infesta.
Vora 600 tios, imagineu-vos la sortida, infernal. Mos comuniquen que algú a la nit ha tret senyals (cacho maricons, la gent fa fàstic) i que ho estàven mig arreglant. Sortida a tope, pujada, després sendero i primeres retencions, un embús del caldeu, després descens urbà per Guimerà guapíssim, i ascens infernal fins el cementiri, vamos que aquella pujada tant bèstia només podia pujar allí. Més senders, més retencions i més filosofia. Finalment escullo l'itinerari curt de 29km i 600 de desnivell, però que al final va ser massa curt, perque a causa de la mala senyalització es veu que ens haviem saltat 3-4km, però no ho sabiem això, si ho sé faig el llarg. Un últim descens per sendero a més de 30km/h, genial i arribada. Faig 44è de 189 al curt, ma germà 15è.
Salut.

Patint per Cervera

2009-06-01T19:02:00.003+02:00

Aquesta sortida l'haviem d'haver fet un mes abans, però per culpa de la pluja ha tocat ara, i n'hem patit les conseqüències. Una calor insufrible i un sol abrasador. Tot i això senderos a tope, especialmente bunic un de varis quilòmetres i bastant llis que vam fer de tornada. La ruta anant-ho creuant amb els que la feien tota per pista, ens trobàvem als enllaços. Ens vam emmerdar passat sota les carreteres per barrancs amb herbes fins l'espatlla, i vam arribar a casa fets un desastre.

Anar a esquiar amb les finestres obertes

2009-05-17T20:32:00.005+02:00

Finalment hem pogut anar a la zona de Maladetes per acabar la temporada. Jo estava encebat en fer els tubos de Paderna i per això hem decidit anar al Pic d'Alba des de La Renclusa. Després de fer un entrepà a Benasque aparquem al límit al parking de l'Hotel de l'Hospital. Ens carreguem els esquís a l'esquena i en menys de 10min ja ens el calcem a les congestes de la carretera mateix. N'hi ha poca però es va trampejant. Impressionant en arribar al Pla d'Estan (abans de la Besurta), aquell petit llaquet que hi sol haver és enorme i ocupa tota la vall, i de cop veus com la carretera surt de sota l'aigua i s'hi torna a enfonsar varies vegades. Amb esquís es passa al límit per unes congestes penjades sobre l'aigua a les que els queda també pocs dies per ser esquiades. Ens hem de descalçar els esquís puntualment en dos llocs però pugem de conya fins a La Renclusa en menys de 2h.
A dormir al refu a rebentar com era d'esperar, gent de lo més variopinta. Des d'aquí el panorama és de neu total, bruta per les pluges de la setmana passada. L'endemà a les 6,30h esquís als peus i cap a Alba. Nosaltres sols, en canvi cap al Portillón un riu de gent. Amunt i amunt ens plantem a 2950 al peu de la canal del pic on arriben també els que pugen per Paderna. Passem d'acabar de pujar al pic, perque la cresta nevada es veu complicada i ja no guanyariem metres d'esquí. Comencem a baixar la vall de Paderna buscant les zones menys fressades on la neu està força bé. A mesura que baixem ja es fa pesada, i a l'entrada dels tubos està fatal, però dintre els tubos encara bé. Uns 1200 metres de baixada fins que la neu s'acaba de cop a 3min del cotxe. Son les 10,30h del matí i aquí s'acaba la temporada d'esquí per nosaltres, 7 mesos després d'haver començat... A desar els esquis fins a la tardor (els hauré de repara nosecom pq els he fotut una barrada i se m'ha aixecat el recubriment de la cua, vaya merda)
Salut.

Puigmal

2009-05-04T22:02:00.002+02:00

En un principi haviem d'anar amb el Feliu a l 'Aneto, però en un 1 de maig amb tanta neu, La Renclusa plena plena.

Així decidim anar a fer el Puigmal que feia dos anys que en tenia intenció.
Em va tocar, no per ganes meves, veure el partit del Barça en un bar de Puigcerdà, però mira, tants gols fins i tot m'ho vaig passar bé. Després vam anar a dormir al parking de l'estació d'Err-Puigmal on vaig passar una mala nit amb malsons dignes de pelis de terror que més val que no us expliqui.
L'endemà a les set i poc cap amunt, amb els esquís als peus directament, primer foquejant la carretera i després agafant la vall. La neu duríssima i jo sense ganivetes com tota la vida, i passant-les magres en algun tram. Primer es comença la pujada per l'esquerra del barranc, però de seguida es passa a la dreta per enfilar una coma de la que es surt cap a l'esquerra, per després seguir un tram més lleuger i indefinit i acabar amb la remontada final cap al llom. Observo que allí tot és esquiable. Ens trobem amb un francés de la zona que parlava com el "Pèguè Cudunyang" i li pregunto pels pics de la zona. Des del cim, on arribem amb un pèl menys de 3h es veu bastanta neu cap a Núria. Després d'unes barretes tirem ràpid avall per no trobar la neu passada, però tot el contrari encara era un vidre, duríssima. No baixem per on hem pujat, ja que estava rebentat de incontables traces de raqueteros (estic per fer un grup d'aquests al feisbuc, antiraqueteros) i es que pugen a la desbandada deixant-ho tot intransitable. Tirem doncs per una baixada més directa a buscar el barranc i anar a buscar l'altra riba on la neu si que és Premium i ens marquem un tramet guapo. Que poc que dura la baixada, però sempre té bon sabor si te l'has currat!

BTT

2009-04-26T11:35:00.004+02:00

Com que no para de nevar, i ja està començant a tocar una mica els collons, hem dit de començar amb la bici i aprofitar per anar a la sortida programada del centre. Però vist el tema de la pluja, amb encert hem decidit anar a fer una sortida el dissabte ja que el diumenge pinten bastos (i així és, ho vec per la finestra ara mateix). Com em va dir el Joan A. anem al Centre de BTT de les Avellanes. Tota la vida rodant per aquí, però sempre fent lo mateix, poder fer una ruta marcada sembla interessant. I ho ha estat, em triat la 5C, Bosc del Privà fins el Pantà de Camarasa 28km i 500 i pico de desnivell. I ha estat molt guai, molts senderos, no m'ho esperava.
Així que avui a veure com plou i els següents caps de setmana de 3 dies a liquidar el tema esquí amb els grans del Pirineu, si el temps deixa...

I ja em perdut el compte...

2009-04-13T21:16:00.003+02:00

Si, ja hem perdut el compte de paquets caiguts aquesta temporada.
Dintre d'aquesta pena de setmana santa que ens ha fotut tots els plans enlaire almenys hem tingut una petita alegria. El divendres em comenta el meu pare que l'estació està impossible. Porta tot el dia plovent amb ganes, i jo penso que si a dalt neu estarà de luxe.
L'endemà al mati pugem a pistes. Mentre ens canviem comença a nevar. Pujant per la cadira ja veiem que la nit no ha nevat res, però arribem a dalt coverts de blanc de la nevada actual. Fem una baixada i, uou! 3-4 ditets. Unaltra i uou! ja deixem traça. I sense donar-nos-en compte tenim un pamet més recient impossible. Fem unes baixades pel bosc, quasi sense tocar fondo, baixades de luxe. La Marian li pilla el tranquillo i esquia com mai. Al final cap a les 12 ben passades deixa de nevar, i una estona després surt el sol espatllant la neu en 10 minuts. A la 1 i mitja pleguem, supersatisfets, un tancament de temporada a pistes amb millor regust que mai.
Només tinc una pena de video fet amb el mòvil.
Lo millor evidentment, és estar allí mentre neva, un luxe.

El regal de la primavera

2009-04-02T22:09:00.003+02:00

No falla mai per aquestes dates.

El dissabte vam haber de plegar quan es va ficar a nevar neu granulada lletja. Però mentre ens canviàvem a baix al cotxe es va ficar a nevar intensament. Després de la migdiada el poble ja estava blanc. En una pausa de la nevada vam pujar un moment a l'estació, amb els arbres ben nevats estava guapíssim. I l'endemà un pamet fresc i gens humit! Bona neu. A foter-li canya fins que les cames no podien més. I quan ja tothom (de fet poca gent) ho ha rebentat tot, ens fiquem les pells i pugem cap a la pala i ens marquem les millors baixades, dos vegades, tot per nosaltres sols.
Ojalà l'any que vé sigui com aquest!

DEP Shane McConkey

2009-03-29T23:08:00.005+02:00

Avui anava a escriure lo bé que ens ho hem passat i que ha estat el millor dia d'esquí de la temporada, però m'acabo d'assabentar que s'ha matat en Shane McConkey.

Gran esquiador que admirava, sempre veient-lo en les pelis d'esquí des del 99. Un pioner de l'esquí extrem i el salt base amb esquís, així ha mort, fent salt base a les Dolomites. El tio caxondo de l'esquí, sempre fent parides i vivint al límit. "You could almost go so far to say he was the Michael Jordan of skiing," said Scott Gaffney,
Una llàstima, el trobarem a faltar cada hivern.
http://www.mspfilms.com/news/1354

Aventures pel Tuc de Bergús

2009-03-16T20:58:00.004+01:00

Aquesta ha estat una sortida autèntica, de les bones.
Dissabte vam agafar un taxi fins a Sant Maurici, perque sino la matada ja seria èpica, i mentre feiem temps per pujar ens fotem un entrepà de truita de patata. Ara si, amb les panxes plenes enfilem el camí d'Amitges, ple de penya amb raquetes. Amb un sol inplacable arribem al refu en menys de dos hores, amb la neu passadíssima d'aigua. Ara toca relaxar-se, fer sudokkus i mirar revistes fins a l'hora de sopar: 3 plats ben complerts. Podem veure part de la pujada de l'endemà, la part final del coll de Bergús que de tant dreta sembla més una canal. Coincidim a taula amb uns de Juneda-València que resulten conèixer el K.Giné i un és del centre i venga a dir-me Cuadrat! Cuadrat!, perque tenia el nom en un post-it a la taula (l'endemà a Espot encara vai sentir que em cridàven quan marxàven, Cuadrat!).
Abans de les 8 ja baixem cap a l'estany de les Obagues de Ratera i comencem a enfilar pala amunt. Arribem a la coma de Bergús i veiem el cacho coll, son les 9 i poc i la neu ja fa figa. Puja que puja, llaçades cada vegada més petites, la Marian amb ganivetes i jo a pelo, fins que em ginyo, em foto els esquís a l'esquena i pujo al recte picant a cada pas (aquí la neu al punt). A 10 metres del coll a la Marian amb una volta maria es xafa la talonera i li cau l'esquí cap avall, putada, a baixar i a pujar... La veritat que és dreta la canal, 40º però fa goig per baixar. Acabem d'arribar al cim travessant la enorme explanada cimera (2843m). I cap avall s'ha dit, el moment d'entrar al coll veiem que la neu està de luxe i el baixem del tirón, i després la coma. La pala abans de l'estany està pesadíssima, son les 12. Després toca fer cunya pel camí raquetero. Arribats a la parada del taxi ens fem els valents i decidim tirar avall amb els esquís, amb el pèssim resultat de tirar-nos dos hores de suplici fins al poble amb els esquís a l'esquena la major part, o esquiant per la carretera gelada esquivant taxis.
Realment (com diria el Miki), és un gran cim per fer amb esquís, i això no té preu!

Benvinguts a l'esquí de primavera!

2009-03-08T22:38:00.004+01:00

Bueno segur que nevarà molt més, però ja son nevades efímeres de primavera. Avui diumenge feia una calor de por.
Amb encert el dissabte vam pujar a Tavasvan, la carretera nevada i continuava nevant, però en una horeta o menys es va obrir quedant una dia radiant amb una mica de vent. La neu, després de 4 dies amb huracà estava compactada però s'esquiava molt bé, disfrutona. Els allaus si que feien una mica més de por. Una pujada amb la cadira la vaig liar i se'm va enganxar la motxila, vam haver de parar i vam estar dos minuts per treure-la, no vegueu com s'havia enganxat de bé, haguès baixat penjant fins a baix sense cap problema, però duia la càmara a dins!
Avui per Espot unes baixadetes per pista i un ratet de foqueig. Èrem dins del bosc per evitar el sol i hem sentit dos Whumpfs i ens hem acollonit, així que hem sortit i hem canviat de cantó.
Aquesta setmaneta s'assentarà tot bé i a veure si fem una bona ruta el cap de setmana que vé.

10 metres

2009-03-06T12:13:00.003+01:00

El Montsec d'Ares nevat, des de la finestra de la feina.

10 metres és la neu que ja porten de precipitació aquest hivern a la Vall d'Aran. Ara bé els d'aquests últims dies mal nevats unaltra vegada, és a dir acompanyats de vents huracanats. Tot i això anirem com sempre a veure si trobem algo conservadet aquest dissabte i diumenge, i aplacem una setmana la pujada a Amitges i el Tuc de Bergús.

Per Andorra

2009-03-01T20:50:00.004+01:00

Dissabte a la tarda vam pujar a Andorra. Primer per comprar unes noves botes a la Marian, high level com deia el venedor, volia unes més altes i dures, ara portem les mateixes doncs.
Vam dormir a casa d'uns amics i avui ens hem aixecat plovent, a dalt es veia enfarinat. D'esquí de muntanya a Andorra a penes havia fet res, i com que fa una eternitat que no foquejem pel món hem triat anar a fer el Pic Alt de Cubil que és poc desnivell. Però amb la nevada que anava fent i la poca visibilitat ja veiem que no aniriem gaire lluny. Hem remonatat la vall i hem decidit arribar-nos a la collada d'Enradort per pujar en algun lloc. Una bona encigalada a l'últim tros de la pala del coll, ben tiesa, i amb la neu dura i els 4 ditets frescos patinava. M'he tret els esquís i he aprofitat per fer un test d'estabilitat, bueno, suficient. He acabat de pujar com he pogut, la Marian ja era a dalt. La neu de baixada guai, però típica visibilitat zero - no sé si pujo o si baixo-. Una vegada al cotxe em truca mon pare i em diu que a Espot han caigut dos pams i l'estació estava sense xafar (?) em sembla que m'ha fotut el pèl, però si és veritat joder, es que no n'encerto ni una.
Bé, segons la meteo vé unaltra setmana de neu, però amb força neu.

Adéu siau.

Nyap!

2009-02-15T21:14:00.003+01:00

Bueno, el Pirineu és capaç de lo millor i lo pitjor. Quan nevi s'ha d'estar a l'aguait perque les bones condicions duren molt poc, però es que arriben a durar molt molt poc. El divendres després de la nevada la neu ja estava transformada i rara. A Tavascan n'hi havia tones però molt difícil d'esquiar. El diumenge a Espot va estar una mica millor i ja es deixava fer.

Aquí em teniu negociant la neu de la Boja.
Salut.

La història de la neu que no venia.

2009-02-09T19:52:00.004+01:00

Mentres al Pirineu nevava sense parar, als Alps deien que nevaria sense parar. Però cada dia surtia mig núvol i deien que demà nevaria. I així successivament 6 dies. Amen. Mentrestant el Beà s'ha pegat un atracón de neu pols. Tenia confiança en la méteo française, però ja l'he perdut tota.

Bueno, s'ha acabat, ja hi tornem a ser, però amb energies renovades això si.
No em tingut cap nevada per alegrar-nos pero la neu sempre ha estat perfecta i el temps ha respectat, ens ho hem passat molt bé. Em quedo amb Peisey-Vallandry, pistes amples i sinuoses enmig de boscos de Làrix i Abets, simplement genial; per arribar-hi creuant amb el Vanoise Express, telefèric amb dos pisos i 200 persones. Després la zona de Champagny, cara sur però guapíssim, especialment el Mont de la Guerre amb magnífiques vistes a Courchevel.
La pròxima esquiada fora els Pirineus crec que serà molt més lluny.
Siau.

Saludos desde La Plagne

2009-02-04T19:22:00.002+01:00

Uola nois, per aquí res de paquetons, no hem tingut sort en això, però hiha prouta neu per esquiar a tope i de molt bona qualitat, millor que al Pirineu.
Us deixo unes quantes afotillos.
Salut i ens veiem pel Pirineu.

Ça envoie du gros!

2009-01-26T20:29:00.003+01:00

Bueno, hi ha més neu a Baqueira que als Alps però mira, bé ho estarà, i amb una mica de sort en cau algun paquet durant els sis dies.
Alguns datos:

- 3250m a 1250m (ojo pedrín!)
- 225km de pistes + unió Les Arcs ens en anem a 400km de pistes.
- Vanoise Express, el telefèric de més capacitat.
- 10.000ha, immens fora pista i asequible.

Esperem alguna nevadeta fresca en els sis dies, que el Mont de la Guerre estigui obert i foter-nos una Raclette. I ep! una mica d'esquí de muntanya, a vere si fem el Mont Jovet.

Au revoire mes amis!

Arva, pala i sonda

2009-01-19T22:23:00.002+01:00

La veritat es que era el tercer curs de l'estil que feia, però m'interessava que el fes la Marian també. I mira, he après algo més ja que els testos d'estabilitat sempre em van quedar penjats. Així que una colla de 30 vam passar fred a l'aubaga dels Conangles amb els tècnics del Conselh Generau d'Aran. Cates a la neu, lupes als ulls, bips bips, sondes i molta neu remoguda amb la pala. Especialment curiós la forma de desenterrar, mai ho haguessa fet com vam fer. Molt majos els tècnics, i vaig poder preguntar lo que tenia latent pel cap des de feia molt temps. Lo fotut de tot aquest tema, es que ho fas "pels demés", i si els altres no estan preparats, tu et fas fotre.

Au, salut.

Powder Day

2009-01-12T22:44:00.002+01:00

"No hase falta desir nada más....."

Fantàstic!

2009-01-05T19:21:00.006+01:00

Ostres! Aquest cap de setmana l'hem encertat. Comencem el 2009 bé. Ha sigut genial, tot rodó.
Dissabte vam pujar a pistes d'Espot i mentre la gent feia cua a l'arrastre espatllat (cosa bastant habitual) nosaltres anàvem pujant i baixant amb les pells des del coll nord de la pala, i per sorpresa trobem uns 7-8 dits de neu nova bastant conservada. Dos baixades de luxe. Després un parell de baixadetes més per pistes i a dinar.

L'endemà creuem la Bonaigua (aquesta vegada si) ben de matí, amb el cel rosadet. Per la ràdio donen -12ºC a Beret, presagi del fred que vam trobar després. De Baqueira a Vielha una fila de cotxes continua, i es que aquestos dies hi ha els VIPs per alli. Nosaltres a contradirecció...fins el tunel on aparquem i a -7ºC enfilem cap al port de Vielha. Primer el pal de pista, després la zona des Pontet fins a 1800 casi, neu trunyo-ultra-mega-trillada-congelada. Per poc a poc, cony! quina neu! Amb algo menys de 4h arribem al cim, apenes ens havia tocat el sol, no m'estranya que es conservi la neu així! Coincidim al cim unes 8 persones. I a baixar com a posseïts, òstia que n'estava de bé, d'aquells dies que fan afecció i t'alegres de fer travessa, i et quedes amb un somriure.

Ahir si que ens vam guanyar el dinar a Pont de Suert.

Salut i endavant.

Fi d'any

2008-12-31T19:45:00.002+01:00

Resum dels dies de Nadal? Esquiant cada dia, sempre mig nevant. Res de quantitats significatives, però almenys neu de molt bona qualitat i fred.
Espero que el 2009 sigui millor que la merda de 2008.

Au, salut.

Bones Festes

2008-12-24T17:55:00.003+01:00

Bones Festes i Bon Any 2009.

Coma del Forn

2008-12-13T23:12:00.004+01:00

Ascensió avui a la Coma del Forn de 2683m. S'estava convertint com en un segon Bataillance però avui hi hem arribat. La veritat es que voliem anar a la Vall d'Aran però ahir a la nit al fer les motxiles vam veure que teniem els pantalons a Espot. Així que els hem anat a recullir i hem triat anar a Tavascan. Primer feia sol, i poc a poc ha anat entrant el front. Un fred del copón. Hem trobat un grup de 4+gosset que acavàben de fer una cata i els hem seguit pujant i hem suat com a rucs. La baixada primer bé, però després un suplici i no per la neu, sinó per la visibilitat, no s'apreciava el relleu i com sempre ens aquests casos vas fent el garrulo per allí. Un dinaret al refu recuperant-nos vora l'estufa i s'ha ficat a nevar. Hem estat pensant de quedar-nos per esquiar demà però desprès de parlar i canviar d'opinió dos-centes vegades hem tirat avall, sempre que em quedo al final no és res de bo. Ara com que he marxat caurà la del quinze; però també tinc ganes de descansar. Vamos, que al Hostal del Lago la carretera blanca, quina nevada! Al port d'Àger tres dits, els cotxes parats, un TT a la cuneta i jo pujant i adelantant amb els meus neumàtics de neu, avui a proba.

Salut.

Obertura a pistes

2008-12-08T21:32:00.004+01:00

Bé, després de foquejar uns quants caps de setmana, a fer metros a pistes s'ha dit. Ja tenia ganes de foter-li als esquis que em tenien una mica preocupat perque m'hi sentia extrany, però res, a la segona baixada ja els tenia per la mà (o millor dit pel peu). Carvegen de lujo, deixen fer giro curt millor de lo que em pensava (però demanen molt físic per fer-lo, rebenten) i es deixen derrapar molt bé. Només en llocs planets, si et tires al canto amb massa ganes se t'enganxa el peu interior degut a l'amplada. Resum genial, jo patint per amples, i claro, rondant per Tavascan ja semblen estrets. Els futurs de Telemark seran uns "taulons". El dissabte a Espot les cames patien els primers descensos de la temporada, vam poder baixar la Boja com feia anys no feiem ( i vaig trencar una plaqueta per allí la vora). Diumenge a Tavascan, però lo bo ja s'ho havien cascat el dia abans i començava a estar transformada. I dilluns unaltra vegada a Espot, la neu molt bé a pista però per fora el tema ja no gaire. Us deixo unes fotos d'una de les canals de Tavascan, que ja estava massa trillada i no es baixava molt bé.
I ara, si fem cas dels homes del temps, vé una mica més de neu, a vere si pugem a algun lloc la setmana que vé.
Salut.

Winter Contact

2008-12-03T19:39:00.003+01:00

Després d'anys dient-ho, i aburrit de patinar i quedar-me xangat com un ruc, m'he montat uns neumàtics hivernals que tant bé diuen que van. A vere si aquest cap de setmana hi ha una mica de neu per la carretera i els probem en serio. Per cert toca hardpack total, a fer metros de descens als skis, perque de moment han pujat molt ( i baixat lo mateix claro...)
Ja us contaré.

No feu mai cas del temps

2008-12-01T20:20:00.003+01:00

Primer perque havia de nevar poc, i mira, a dalt de l'estació dos pams. Després, perque el temps va aguantar bastant bé, fins i tot estonetes de sol. Molta neu fresca doncs, una mica humida potser (dec mirar massa videos últimament) però bastant bé. Les carreteres xunguetes.
Fins la setmana que vé.

Ventats

2008-11-23T11:51:00.003+01:00

Ahir una petita escapadeta a esquiar abans d'assistir per la nit a un sopar d'ex-alumnes EGB, 16 anys després.
Va tocar matinar i esperar perque d'una manera o altra tothom va fer tard. A pistes de Boí ja en baixàven alguns i deien que a dalt foteia un vent brutal. Com que neu n'hi havia moltíssima vam tirar amb l'Oriol B. cap al port d'Erta, però una mica abans d'arribar vam pringar en un flanqueig gelat i al sortir-ne vam tirar avall. No podiem ni baixar del vent, i la neu estava gelada excepte a baix on estava millor. Ens vam tornar a ficar les pells i vam tirar cap al cap de Vaques que hi tocava el sol i feia millor pinta. Al final ens vam veure embarcats en una rampa fortíssima on després de recular uns metres forçadament en vam sortir pels pèls. La baixada d'aquí molt millor, ja es va disfrutar una mica. Després una mica de xerrada materialística amb uns telemarkeros mentres esperàvem els de les raquetes (i esquis) al sol. Un dinar poc merescut sincerament, despedida i cap a Lleida a sopar. Al sopar, intentar reconèixer la gent, i trobar-ne a faltar d'altres que pensava que vindrien, crec que van guanyar els de "l'altra classe", eren més! Però molt bona vetllada.
Salut companys!

Ficats a somiar...

2008-11-20T20:20:00.006+01:00

Ficats a somiar potser algun dia aniré a aquests llocs, almenys a un. Llocs on voldria esquiar, a pistes i a fer travessa.

Niseko, Japó. Esquí amb aire exòtic, hi cau bastanta neu tot i que son cotes baixes. Trams entre caducifolis i cons volcànics. Acompanyat d'una magnífica hospitalitat de la gent (diuen). És a Hokaido, illa nord del Japó. A Japó hi ha infinitat de pistes d'esquí encara que no ens ho sembli, i que per a nosaltres sigui un destí massa llunyà. Per què collons hauriem d'anar a esquiar allí? No ho sé, però segur que és guai! A la majoria d'estacions hi ha termes, una bona manera d'acabar el dia, cuidar el cos, i la ment.

I no poden faltar les rocalloses. Fico Vail per ficar algo, perque en podria ficar molts més (Crested Butte, Whistler, Alta, Jacksonhole, etc). Porto anys llegint sobre la neu en aquests llocs, atansar-me mínimament a aquestes sensacions és el que busco quan esquio. Aquí un només vol una cosa, quantitats ingents de neu pols seca com a enlloc més hi ha, fins a les celles, o fins que les gallines piquin els estels.

L'any passat vam estar a punt d'anar a Trysil (Noruega) però ens vam haver de fer enrera, llàstima, haguès estat un bon lloc.
Bé, deixo que les gallines i la neu vagin fent que m'estic ficant malalt, i us deixo de propina una web on hi ha totes les estacions del món: www.goski.com i de propina un catàleg de pics: www.peakware.com

Salut i neu.

5 mesos

2008-11-19T21:00:00.002+01:00

Aquí teniu l'Aneto. Cinc mesos fa que vam plegar els esquís allí i ja tornem a estar esquiant. Quina sort! Sempre hauria de ser així, temporades llargues, o entretemps curts ja que realment la passada no va ser una temporada de molt esquí, o almenys d'esquí de qualitat.
Aquesta segur que si.

Cara i Creu

2008-11-16T22:29:00.005+01:00

Cara perque ahir a Baqueira estava de cine, i creu perque avui a Espot no estava tant bé.
El dissabte comencem a pujar des del cap de la Bonaigua cap a la zona d'Argulls. Fa un dia esplèndid, una mica de calor i tot, però un dia superfotogènic. Per la zona es veu bastanta neu. Pugem fins el Teso dera Mina, fem una petita baixada perque hi voliem fer unes fotos i ens tornem a ficar les pells per pujar cap a la zona del Tuc de la Llança. D'aquí si que ja tirem fins avall del tot, ja començàven a caure rulos. La neu de conya, trossos pols pols. I a l'últim tram, baixem per uns lloms directes a la carretera amb neu perfecta, i després a remontar per la carretera a peu fins al cap del port on teníem el cotxe, ara tot ple a vessar de domingueros mirant la neu. Encara vam sospesar pujar a la Peülla, però pel primer dia ja estàvem cansadets i ho vam descartar.
És una passada trobar-te una estació com Baqueira buida de gent i plena de neu, i saber que els esquiadors només poden mirar la neu, jaja.

Avui ja poca cosa, hem remontat la pala, també venia mon pare. De fet hem pujat amb el Jeep fins al restaurant a 2000m per la pista. La neu no estava tant bé ni n'hi havia tanta, però al final hem trobat un trosset a ran del bosc més conservadet.
Un bon estreno de temporada, ara cal ficar-se una mica en forma i jo adaptar-me als esquís.
Què bo és l'esquí de muntanya, què bo el blanc, blanc màgic!
Salut.

Per fi

2008-11-11T20:03:00.003+01:00

Si, ara ja està del tot del tot.
Vam tenir un problemilla, resulta que diumenge no hi havia ningú que sapigués tallar pells a mida, i fins i tot em sembla que no tenien molt clar lo de montar les fixacions, quin mal rollo, vaig passar un mal rato. Al final van trobar un tio en una de les moltes tendes que tenen. Les fixacions hauré de suposar que estan bé, les pells estàven malament. A casa les vam retallar, i les vam deixar niquelades. Mira, almenys ja sé fer pells a mida, però joder, es que no hi ha ningú competent "aumón".
Ja no els vaig tant amples Oriol... però continuo pensant que 82mm de patí ja em va bé perque toquen molta neu dura, és lo que hi ha. Es clar que algun dia dius com molaria ara tenir uns de 100, però vamos, no sé com els teus G3 de 92 se te poden quedar curts tio, és molt! Si en monto uns de telmark si que me n'aniré cap als 90, ja vurem...
Fixeu-vos, la familia Movement, i encara no hi ha a la foto els de ma germà. Mos haurien de pagar algo.
Bueno, a foter-li canya, salut.

Ja els tinc aquí!!!

2008-11-07T20:19:00.003+01:00

Uff, han arribat pels pèls, per poder pujar el diumenge a Andorra a montar les fixacions.
No els penso estrenar fins que vegi clar que no els ratllaré - que potser és ja-, al principi coste...

Neu Primerenca

2008-10-30T17:58:00.002+01:00

Home, que nevés una mica tampoc era algo excepcional, ara, que li fotés el paquet que ha caigut, déu n'hi dó!!! Ojalà caigués això a mig hivern. I els meus esquís de camí entre Ax-les-thermes i Lleida, veient el paisatge nevat. Jo, només veure'l aquest matí des de Montalegre on he pujat a peu pel corriol. El Montsec d'Ares enfarinat. Després s'ha destapat la part de Santalís i el de Rúbies i n'hi havia més.
Salut, ja vereu com serà un bon hivern.

De Toralla al Pui de Lleràs

2008-10-27T12:20:00.003+01:00

Una bona maxacadeta ahir. Quan arribats a l'ermita de Sant Salvador el JR m'enssenya tot el camí per fer dic redéu quina mandra. I au, carena amunt i avall unes 12 persones i el gosset Roco. Alguns s'entretenien més, i és que mira! un rovelló! i uns fredolics! i anar omplint bosses de plàstic fins al cim del Pui de Lleràs a l'hora de dinar. Tot és bo allí dalt, amb la gana i les magnífiques vistes de tot el pirineu, marró, esperant la neu que enlluernaria el visitant de les altures. Després del ràpid refrigeri cap avall per unaltra carena més dreta a buscar el camí de les torres, molt maco fins el fons de la vall, però les cames ja comencen a estar cansades.

El líder decideix tallar per uns camps i després pel llit del barranc amb poc suport popular, però amb un resultat boníssim. I au, ara pista i pista i pista fins a tornar a ser sota Toralla just per l'altra banda respecte el matí, una pujadeta pel vell camí i cercle tancat. Total, unes 7 hores en dansa. Jo em pensava que era una excursioneta...

Tardor pels pèls

2008-10-20T20:32:00.002+02:00

Hem fet tard, el punt fort va ser la setmana passada. Però bé, vam anar igualment al Pla de Boavi a fer fotos, tot i que ja s'havia perdut el roig intens de les serveres i moixeres. Fotogràficament un desastre. No veieu quin xou fent la foto on surto corrent...
Vam coincidir amb el Jordi P. amic del Miki que baixàven de Broate.
Salutacions.

Desconjunturat

2008-10-16T21:56:00.002+02:00

Estava clar que després d'anar a sopar a Cal Josepe per despedir el friki no podia anar bé per l'endemà fer la cursa de btt. Vamos, que dos birres i un Glennrothes no son el millor preàmbul per aixecar-se a les sis del matí i anar a pedalar. Així va anar, però m'ho vaig passar pipa als dos llocs.
Però ara, se m'ha tornat a obrir la munyeca, porto 6 dies parat i hauré d'esperar. Feia temps que no em passava, pensava que ho tenia superat. Lo que m'extranya és que no vaig fer res de fort, simplement anar en bici com tot l'estiu, no vaig caure ni res.
Bueno, amén.
Us vagi bé.

Transiscar

2008-10-12T14:34:00.002+02:00

Ahir dissabte vam anar a la Transiscar d'Agramunt. Hi anava amb ganes, però com que feia ara unes setmanes que no sortia tant i he tingut una setmana de feina al curro, no he pogut fer gran cosa. Al final he fet el curt, 36km i 700 de desnivell. Enganya, sembla que no pugis molt però és molt trencacames. A sobre a les trialeres la penya era dolentissima i anàven a peu, fins a 10 seguits caminant per allí, i no hi havia manera de passar, vaig haver de fer-ne tota una a peu, i era ben ciclable. Resultat 42 de 174 o algo així. Ma germà va fer la llarga i va acabar ben cansat.
Recupero una foto de la meva vella GT que va passar fa temps a altres mans. Tant de bo conservès aquell sillin, mai més n'he trobat un de còmode.
Salut.

Una mirada al rally

2008-10-05T21:13:00.002+02:00

El dissabte vaig anar a veure el rally al Soleràs. Hi havia una zona amb moltíssima visibilitat a 3km del poble, va estar bé, però feia fred fins les 11h quan el sol va sortir en serio. Una sessió fotogràfica, una ullada a la peña xunga que vénen d'arreu d'Espanya a veure'l i es passen la nit bebent i mentres passen els cotxes estan dormint per allí tirats, patètic. Jo no em vaig quedar a veure la segona mànega, havia d'esperar 3 hores. Ma germà si, se'n va anar a una paella 2km més enllà.
I avui hem anat a pujar a Sant Jordi de Camarasa en horari dominguero unaltra vegada, però sense romeria (cap cotxe). De baixada he agafat la trialera i estava molt bé, disfrutona, casi un singletrack que diriem, això si, entre argelagues i esbarzers quedes fet un cromo.
El dissabte que vé a la Transiscar d'Agramunt.
Ens veiem.

Conferències

2008-10-03T19:36:00.003+02:00

Ahir va tocar anar a una jornada al centre de seguretat on els palleringues de sempre que cobren i xuclen de l'administració van fer un pèssim esforç per justificar el seu sou, sense massa ganes i encara menys resultats útils. Vamos que mos van tindre allí escoltant-los llegir lleis i fer orelles sordes a la realitat del carrer. Total, els que anem a la presó som nosaltres... Això si, almenys un dels ponents era un caxondo i de forma irònica va fer una bona crítica de la realitat mentres els demés miraven el sostre o el terra (el terra fa més per les rates, i allí n'hi ha un que s'assembla a una rata). Bueno, de solucions tampoc en va donar cap, però reconèixer i criticar ja és bastant.

Fora d'això avui fa vent de neu, i demà no se pas si anar a veure el rallie de Catalunya que ma germà vol matinar molt i passar-s'hi tot el dia esperant la segona mànega.
Us vagi molt bé.

Últimes pedalades al Pirineu

2008-09-29T20:56:00.004+02:00

Ben aprofitat el cap de setmana de la festa major: marxant de Lleida.
Després d'arreglar uns assumptes el dissabte pel matí, cap amunt.
El primer dia, una pedalada amb la Marian al Montcaubo. Vam deixar el cotxe a Llavorre i cap amunt, 900 m de desnivell. Déu-n'hi-dó amb el fred, fins les 11 quasi que no feia temperatura per pedalar per aquelles altures, i baixant agarrotats. Jo encara vaig allargar baixant fins Esterri i pedalant pel camí de la Torrassa fins la presa. Se'ns van fer les 15h.
I avui, com que la Marian ja no podia de mal al cul, he pujat a Campo pel Forcall amb mon pare. Les obagues (quasi tot el camí...) gebrades, però a dalt de luxe al prat torrant-nos al sol. Al fons, la pala agafa aquell color que diu: vull neu.
I encara abans de dinar hem anat a Estaís a plegar unes mores que fan goig de veure, per fer melmelada. Això és vida, llàstima que s'ha de tornar cap avall.

The Pact

2008-09-23T22:02:00.003+02:00

Pinta molt bé aquest film de Telemark d'aquesta temporada. Veieu, quan vec això em venen ganes dels esquis amples, però no tant com els del video que com diu ma germà semblen taulons. Ojalà ens fessin falta aquí aquests esquís...
Hi surt un esquiador, EJ Poplawski, un exemple de superació. Va perdre una cama a l'altura del genoll dos anys abans en una competició de Telemark extrem, i ja torna a estar fotent-li canya. La voluntat mou muntanyes, o esquis, o lo que sigui.
Disfruteu i allibereu la ment!

de Romeria

2008-09-21T18:50:00.002+02:00

Avui hem anat amb la Marian i ma germà a pujar a Montalegre amb les bicis, en horari una mica dominguero, lo que ens ha portat bàsicament una incidència. I és que hi ha havia una trobada-romeria d'aquestes, i hi havia a dalt mig Balaguer amb lo que hem tingut que pujar enmig del pols i el fum dels cotxes. A dalt n'he contat pel cap baix 30. La Marian ha sofert la duresa del ciclisme, fins i tot s'ha marejat i no volia arribar a dalt, però al final ho ha fet. A part se li ha descentrat el desviador dels plats. Bueno, a part d'això res més, la sortida en si arrencant de Vilanova de la Sal és poca cosa.
Salutacions.

Winter is coming...

2008-09-20T17:52:00.002+02:00

Uuuuuui si. Ja s'atansa. Al final Movement ha actualitzat els nous models a la web, creant-me un dilema, com sempre. Estic entre els Hype (guapíssims estéticament, 78 de patí) o els Spark que sempre he volgut que per fotre'm els han fet una mica més amples (85mm). Suposo que aquests últims seran els meus per aquesta temporada (i unes quantes...) perque sinó després sempre em penedeixo de no agafar-los amples.
I amb tota l'emoció, m'he ficat a enllestir els skis de la Marta que els tenia per aqui pendents.
Si, crec que serà un hivern de neu, crec que si.

Entretemps

2008-09-18T20:30:00.003+02:00

Nois tinc això abandonat, però entre boda i que he estat fotut poca cosa hi ha a dir.
Puc deixar finalment per aqui unes fotos de la pedalada, que ja fa dies. No sé pas si aniré a la Transmontsec però gairebé segur que aniré a la Transiscar d'Agramunt. Ara, a esperar també que la tardor s'apoderi dels boscos, una miqueta més de bici, i aviat neu.
Salut.

Pedalada a Ponts 08

2008-09-08T20:37:00.005+02:00

Bueno, ahir per fi vam fer la pedalada. En tenia moltes ganes perque feia més d'un any que no en feia cap, i aquesta té fama de molta trialera. I va parir si en té! Gairebé suplicava que s'acabès al final. Quilòmetres i quilòmetres de trialera, i no exagero. Superciclables i molt guapes. Recordo un lloc cap al final amb un cartell de perill (n'hi havia varis, jeje) i on hi havia dos bombers vigilant. Tenia un tio davant que baixava a peu (hi havia bastant patata la veritat), vaig treure el peu per baixar però es va apartar a temps i em vaig tirar per una llosa supertiesa amb el peu mig fora i després una curva de 90º... em sembla que es van ficar les mans al cap, pensàven que me la foteia però vaig fer la curva amb la pota interior enlaire equilibrant al límit.

Al matí foteia un fred de por, 12º i boira pixanera ben bé una hora. Se suposa que èrem vora 600.

Total encara no 3h per fer l'intermig, per cames haguessa fet el llarg, però suposo que haguessa acabat a rastres. La posició: 149 de 316. Ma germà el 110.

A l'espera de que pengin fotos (espero sortir bé) penjo una de la sortida de l'any passat que tenen per la web.

XIII TransMontsec (2008)

2008-09-01T23:43:00.003+02:00

Ei, enguany hem fet un bon cartell!!!
A la TransMontsec, pels qui no la conegueu se surt d'Àger (normalment) i es coronen succesivament els dos Montsecs, és molt dura. Enguany s'hi afegeix un intinerari més curt en que suposo que només es farà un dels Montsecs (no sé ben bé com encara).
Jo aquest cap de setmana a la Pedalada del Segre, a veure si anem preparant la TransMontsec.
Animeu-vos!

Bosc del Gerdar

2008-08-27T21:09:00.002+02:00

Una petita sessió de fotos al bosc del Gerdar.
Avui hem anat una mica en bici (perque tocava) sota risc de mullar-nos o ésser apedregats, però hem tingut sort. La Marian ha agafat una pedregada a les sis a Sidamon.
Tinc ganes que s'acabi l'agost que és el mes més fastigós de l'any. Començant setembre ja t'atanses a la tardor i a l'esquí, dona bó anar en bici, tot és més agradable.
Salut i que resistiu bé aquesta última tongada de calor.

Sessions

2008-08-23T12:56:00.003+02:00

Aquests dies han tocat algunes sessions de fotos que tenia pendents. Entre elles, una del Subaru que ja ficaré. Però primer les fotos del bosc en btt, que com pensava eren bastant difícils, i poca cosa va quedar bé, exepte la última serie de la que us en fico una. Van ser ser dos sortides de pocs kms i bastant desnivell.

Ara ja he montat les noves Exiwolf que crec que m'aniran moooolt bé.
Salut.

Nit d'eclipse

2008-08-17T00:20:00.003+02:00

Tot i que encara no ha acabat ja us en deixo una foto. De fet he plegat una mica deprés del màxim perque anàven entrant núvols i es tapava massa sovint. Lo millor ha estat la sortida de la lluna ja en fase penumbral: enorme i amb un color ataronjat. Magnífic, us en deixo la foto. Un mínim consol pels que no hem pogut anar a Mongòlia a veure l'últim eclipse total de sol. Si algú te ganes de finançar un viatge, l'any que vé se'n veurà unaltre molt bé a l'illa de Pascua... ;)

Wall-e

2008-08-10T17:28:00.004+02:00

Ahir vam anar a veure Wall-e. A mi em va agradar molt, a la Marian també però potser no tant. Jo no sé com consegueixen dibuixar uns ulls robòtics amb tanta expressivitat. Sobretot és una peli amb missatge, que als EUA ha causat polèmica en els sectors de dretes per criticar el progrès. Però a part, és d'una estètica aclaparadora.

I finalment, després de setmanes remenant el tema li vam comprar la bici a la Marian i a la tarda la vam anar a estrenar fent 28 quilometrets.
Bueno, a aquests que feu vacances que sou la majoria, que us vagi bé, nosalres esperarem una setmaneta més.
Salut.

Outlaw run

2008-08-07T16:19:00.004+02:00

Iep!
Entre la calor i la feina, estic moribund aquesta setmana, ni tan sols he sortit a entrenar. M'esforço per escriure algo i em torno a amagar.
Dir que el dissabte vam anar en aquell bosc on treballava l'Oriol B. i seguint les seves indicacions, després de pujar al refugi vaig baixar pel corriol de descens. Em sembla que hi havia uns cartells que deien que algo estava prohibit però estaven ratllats i no vaig poder entendre que deien. Vaya. Des de luego no sé de cony serveix declarar un parc, després no s'hi pot fer res. El camí era guapissim, superciclable, guachi guachi, m'ho vai passar pipa. Mon pare va baixar per la pista. La Marian i ma mare es van perdre caminant pel bosc i van tardar a aparèixer.
L'endemà una mica més de bici, i també cullir un tupper de gerds per combinar-los després amb un iogurt, mmmm!
Jo i ma germà ens apuntem pel 7 de setembre a la Pedalada del Segre a Ponts. Jo faria el de 60km i 1750m de desnivell, però ma germà vol fer l'intermig de 36km i 1000m de desnivell, potser si que ara el llarg se m'atravessaria una mica.
A veure qui s'anima.
http://www.pedaladadelsegre.com/fitxa_tec.htm

Salut.

Portals interestelars

2008-07-28T19:37:00.006+02:00

A petició popular -bueno, potser només ho va dir algú- fico la foto del portal interestelar d'Ordino. N'hi ha varis repartits per la geografia del Pirineu, però el seu emplaçament és més secret. Aquest el recordo molt bé, quan era més jove i esquiava bastant a Ordino ja el vaig veure. De fet es passa pels peus esquiant. Tinc una foto al cap, que no m'extranyaria que ja s'haguès fet: un tio saltant a través del portal. Però pot ser molt perillós en el sentit que el tio pot anar a parar a Epsilon-Eridani com a molt aprop i això seria un problema. L'altre dia quan hi passaven (a l'estiu) tornant de Tristaina el vaig fotografiar.
Al final aquest cap de setmana no he tingut cap abducció que és el que em sol passar quan faig vivac per la vall de Cap de Long. Va ser una nit més plàcida, quan em vaig aixecar a pixar per culpa d'haver begut massa redocson complecs (escric així per no citar la marca) em va sorpendre un cel brutal com feia temps no veia: la via làctea feia molta llum. Genial.
L'endemà un núvol molt persistent no ens va deixar fer la cresta però almenys vam fer cap a 2 o 3 pics segons qui els conti. El Lentilla (sense comentaris), el Campbiel (un pic guapo, especialment vist des del següent) i l'Estaragne (un xurro de pic).
Bé, a part dels pics, els viatges interestalars i altres temes de remolcs (que pocs entendrieu) poca cosa més va donar de si el cap de setmana, a no ser que ens fiquèssem a parla de chemtrails per...bé és igual, no em feu massa cas.

Com que no vaig dur la càmara afegeixo només unaltra foto de la setmana passada, cullint flors , un plaer una mica més d'aquest món, i em despedeixo.
Salut i fins la setmana que vé.

Val d'Horcalh

2008-07-21T21:45:00.005+02:00

Moltes coses ens han passat aquest cap de setmana. Moltes, excepte que fèssim la cresta que anàvem a fer. El nostre objectiu era pujar de Montgarri cap al Port d'Orlà i fer la cresta fins el Malh Bolard ressenyada al llibre del Pako Sánchez.

I vamos, ja vam començar deixant-nos coses. Vam parar a Balaguer a saludar l'Ari i comprar-me una gorra. Després vaig veure també que m'havia deixat la roba de màniga llarga excepte el gore. Vam decidir dormir a Montgarri mateix, al cotxe tot i que vam estar a punt de caminar tres quarts però també m'havia deixat l'asterilla (i no duiem tenda). Sort que no vam pujar, perque després de l'atac dels mosquits, a quarts de tres del matí va caure la del quinze. Quins llàmpecs i quanta aigua, i això que vam anar a dormir amb el cel ras. I encara em deixo una cosa -per dir, no a casa-. Abans de la tempesta ens va entrar un muricecus al cotxe pels dos dits de finestra oberta. El vai treure burxant amb un pal. Ja veieu quina nit.
A les cinc del matí -voliem pujar aviat- núvol, cop de cap doncs. A les sis si fa o no fa igual, però mira decidim tirar almenys per pujar al port. Però en 30min tot despejat i nem tirant a ritmillo. Ens plantem al port en una mica més de 2,5h, pujant ligeros, i això que la ressenya deia 1,45h, joder el personal que fa llibres. Podiam haber anat més ràpid, però no per reduir 45min! Veiem un bolet nuclear a sobre les maladetes i ens recordem dels companys que son per allí. A nosaltres ens cau alguna goteta però decidim tirar. Crestes poc freqüentades, 45min fent el gamba i no trobàvem la "especie de canal-chimenea herbosa" d'accès. Al final descartant la vam trobar, déu n'hi do, no molava molt (si es que era allò...), i amb l'horari que portàvem i la poca confiança amb el temps decidim baixar i tornar unaltre dia dormint més amunt.

La cresta feia goig, i la vall era preciosa i solitària, segur que hi tornem.
Baixant es va despejar el temps del tot, i ens vam dedicar a fer fotos. Estava tot florit i trobàvem fauna arreu (isards, un tritó pirinenc).
Les muntanyes requereixen molts intents.
Salut.

Envallasse

2008-07-14T20:19:00.004+02:00

Envallasse és el nom de la pista que vaig baixar el diumenge amb la bici.
Com que el dissabte vaig treballar al matí, i el tema venia tempestuós vam decidir pujar cap a Espot amb la bici (després de la tempesta).
I l'endemà amb un fred que pelava (si si, fred) i els cims emboirats vaig fer tota la pujada que necessitava per encarar el descens. Ja el tenia al cap perque sempre anem a aquesta pista a buscar bolets. És pendent, curvosa, i dolentissima, xunga de pujar inclús amb TT, més que res perque està bruta de troncs i branques de talar arbres. Però ahir estava al punt, humideta i sense fang, suau i agradable. Au cap avall. De seguida m'adono que vé a ser una trialera de doble carril. Les curves tant aperaltades que caus cap a l'interior al derrapar. Vamos, que vaig disfrutar com un indio.
L'he mesurat i em surt un 12% de pendent mitja (em pensava que en tenia més la veritat), baixes 430m en 3,5km, i 28 curves(!). Feu-vos càrrec que tot el tram de curves no vaig passar de 26km/h. He de tornar a fer-hi fotos.
Salut.

Tristaina

2008-07-06T21:32:00.004+02:00

Després d'haver postposat aquesta sortida, ho muntem per fer-la aquest cap de setmana, i així fer un calentament per les crestes. Us ressenyo una mica la cosa.

Des del parking de La Coma d'Ordino, comencem a pujar pel camí que talla en diagonal i puja fins l'estany del mig de Tristaina. El racó és encisador, tot i que hi pugen molts turistes, ja que en 15 miuts hi ets. També hi pugen molts pescadors, molt aviat pel matí. Per aquesta zona hi ha molts caminets, però cal seguir-ne un que volteja el llac i comença a pujar cap a un coll a l'est. Arribats a uns plans, el cami segueix E-NE pujant seriosament, a la part de dalt és molt tieso, i cal fer servir les mans, però no té cap dificultat. En 2,5h es puja més que de sobra al Pic de Tristaina de 2879m (sempre l'havia volgut fer). Al nord tenim França i l'estany Forcat, encara molt gelat. Es veu també el refugi de l'estany, sembla bastant gran. Ara toca baixar per la cresta entre blocs, fàcil fins uns 2700m d'alçada. Veiem que les marques (grogues) baixen cap al vessant francès, suposo que és la seva via d'ascens. Però nosaltres comencem la cresta. Un primer pas incòmode, i després es torna com el fil d'un ganivet. S'ha de passar primer una mica penjat i després quasi de cuclilles. Després d'arribar a una bretxa seguim amunt, grimpant fàcilment, quan veiem un promontori, cal atacar-lo lleugerament per la dreta. A partir d'aquí tranquilament a peu fins un esperó de roca, que es veu clarament que s'ha de fer per un diedre tumbat que queda a l'esquerra (vessant andorra) una mica baix. Finalment, acabar de pujar al Petit Forcat de 2822m. En 10min es pot fer el Gran Forcat, ja en territori francès de 2859m, i que potser és el que té millor vista, es veu l'estany i la vall de Soulcen i la Pica d'Estats. Per baixar, des del Petit Forcat altre cop, ens tirem recte avall i agafem una cresta que porta a un ample coll herbós (coll de Tristaina), no té cap difucultat. Del coll seguir les fites avall, tot i que és fàcil perdre el camí durant un tros, nosaltres de fet vam acabar baixant a saco per una barranquera.
És un bon intinerari que permet recòrrer tot el circ de Tristaina, anant tranquilament en 7h. Ah, nos us molestessiu a portar material, no fa falta res.
El més cansat del nostre dia però, va ser passar la tarda de compres a les Escaldes, visitar les tendes (és que ja ens coneixen...) sopar i dormir a casa uns amics de la Marian, rebentats, i l'endemà cap avall tranquilament.
Tingueu una bona setmana, perque jo no la tindré pas, tinc un futimer de feina i treballo fins i tot dissabte al matí.
Salut.

Retrospectiva al Pico Urriellu

2008-06-30T23:08:00.003+02:00

Tinc un bon record de l'ascenció al Picu, al juny del 2006.
Estava molt nerviós, com sempre que estàs al peu d'una paret. El dia abans, la pujada al refu amb tot el material se'ns va fer llarga. A la nit bufava el vent, el que em fa més por a la muntanya. A vegades t'agafen ganes de fotre el camp, però mira, tires i després te n'alegres d'haver conseguit el que volies.
La majoria de cordades van tirar cap a la Cepeda. Realment estàvem forts per fer-la, però la intenció no era massa forta, i quan te fots alli sota, 300m o més desequipats, buff, pensava que no teniem prou soltura equipant. I era cert, perque a la directa sur ens vam tirar una bona estona. Així que sols com la una, al peu de la cara sur, la Marian enfila el primer llarg sense cap assegurança, pujant per un dels típics órganos. Recordo que va col·locar un excèntric i prou. Bé, quan per fi et fiques en situació et passen una mica els nervis. I així, vaig obrir amb delit el segon llarg, una tirada llargueta, sinuosa, va ser guapíssim. La Marian després es va enfrontar al diedre, molt guapo i fàcil d'assegurar, tot i que quan es va trobar amb la paret d'órganos a dalt li va costar més. Havíem superat les dificultats, tot i que quedàven uns 200m de II/III fins a la cresta, que se'ns van fer llargs, s'havia d'anar trampejant per allí. A dalt ens va rebre un bon vent, apenes una foto i cap avall, quan la primera cordada sortia per la Cepeda.
Fer un cim com aquest si que et deixa una bona sensació al cos, la d'haver fet algo gran, i tot i que la via es senzilla, té el seu grauet de compromís, i es recomana a tots els llibres, pel sabor autèntic que conserva i que s'ha sabut conservar en tot el massís dels picos.
Aquells dies vam fer algunes vies molt guapes, especialment a la Aguja Ostaicoetchea (la Marian encara intenta pronunciar el nom). Aquesta va ser moltíssim més espectacular que el Picu. Uf, em vaig cascar un llarg (desequipat com tot allí), no gaire difícil (IV+) però tieso, i amb un buit a l'esquena de 300m o més, sentia com m'estirava. Només hi havia un pitó merdós i un friend penós que vaig col·locar, quan em vaig quedar amb un xusco a la mà. Vaig acabar de pujar amb un estat adrenalínic total. Joder, ara no ho faria. Vam sortir d'aquell cim abrupte montant un rapel penjats al buit literalment. Recordant això, el Picu va ser un pur tràmit.
M'agrada mirar les fotos, i més ara que no escalo massa, però ja sabem, tot no es pot fer alhora i ara mateix tampoc es que anyori estar fort escalant, ni molt menys.
Ens veiem a les crestes.

Pànic!

2008-06-27T20:49:00.002+02:00

El dilluns a la nit vaig sortir a fer fotos de la baixada de falles a Espot, res a veure amb les d'Isil, però anar a Isil ens feia mandra, hi ha una gentada que fa por. Mentres esperava a que passessin pel pont - ja havia fet fotos baixant de la torre - vaig fer aquesta foto d'exposició al riu, a pelo, sense trípode. I ahir nit, em fico a processar-la i.....aaaaaagggghhhhh! M'apareixen dos famosos pixels morts (suposadament). Ja l'hem fotut, òstia quin xasco, vaya m'hauré de comprar unaltra càmara? Home una D300 molaria. Nono! que no tens un duro tio, que ruc. Calma. Venga, a fer proves d'exposició, descarrega-les, analitza-les amb un programa, analitza-les a vista. Total res, resulten res dos pixels "calents", i només a ISO400 i més de 1/2 d'exposició. Però m'estranya que sempre son els mateixos, tenen tots els números de morir algun dia d'aquestos.
Avui he acabat de retocar, clonar els píxels, i aquí us la deixo.
Salut.