diumenge, 2 de gener de 2011

Novell

De vegades quan estàs esquiant i veus la gent que està aprenent penses vaja pal, si m’hi haguera de ficar jo ara. Un ja ni se’n recorda de les filigranes i la sensació d’impotència de quan intentes apendre una cosa que en principi sembla que el teu cos no vulgui fer. Suposo que quan ets petit en tot això no hi penses, però el procès d’aprenentage de qualsevol activitat-habilitat física és molt curiós. Et diuen “flexiona!”, i tu penses “si ja ho faig”, però no, no ho fas.

Quan ja domines tant un exercici és com algo natural, i ets capaç de sentir qualsevol petit canvi, petites modificacions que vas fent tu mateix pulint la teva tècnica.

I enmig de tot això, va i un dia decideixes “tornar a començar”, agafar uns esquís de Telemark en aquest cas i ficar-te a fer equilibris precaris per la neu. Però el fet d’apendre algo nou també és atractiu, i més si és tant addictiu com el viratge Telemark, l’estètica de la curva. Cinc dies n’he fet, i ara ja em sento esquiant bé, amb els alts i baixos pel mig (espero que no tinga un baixón serio...).

El quart dia que semblava el pitjor, seguint l’OriolB. va acabar superbé, així de cop i volta, quan ja havia decidit que “avui plego”; no t’obsessionis feia l’Oriol, no t’obsessionis!

Avui hi he tornat i les sensacions han sigut boníssimes. Endavant! No sé com em sentiré el dia que torni a empegar el taló, ja que de moment ho aniré convinant tot, però no se sap mai com acaba això.

Salut.


1 comentari: