diumenge, 30 d’octubre de 2011

Waiting


Aquí ens teniu, amb molt poca activitat, i esperant que neixi la Tanit sota el signe d'escorpius.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Eth Portilhon



Després de bastants dies sense fer carretera, i aprofitant que els genolls se sentien bé, vaig amb mon pare a fer una ruta que tenia planificada. Bossost-Marignac-Luchon-Col deth Portilhon-Bossost.
Passades dues setmanes agonitzant de calor a Lleida, ens despertem a Espot a 5ºC. Quins ous, aquest canvis maten. Sortim de Bossost vora les 10h pelats de fred, i anar baixant cap a Saint Béat, on també ens atrau un cartell que diu "Col de Menté". Però tirem cap a Mérignac com estava planificat. Fins aquí tendència a baixar, i asfalt canviant, generalment no massa bo. A partir de Mérignac la carretera és preciosa, creua varies vegades la via de tren, i té molts trams amb un bon voral-carril bici. Creuem Luchon i les seves magnífiques mansions i arbres enormes quan portem 40km, i encetem l'ascensió per bon asfalt del Portillon. Què bunic! Què sostingut...puja pinyos, puja pinyos, òstia què sostingut! Collons quina rampa, va parir! Ja no tinc pinyos!
Déu n'hi do amb el port, no és molt llarg però és intens. Llàstima de la baixada cap a Bossòst que té trams amb l'asfalt no gaire bo.
Total 60km.

dilluns, 18 de juliol de 2011

Fi d'etapa al Plateau de Beille.

El dissabte vam anar amb el JordiC a veure el final d'etapa del Tour de France al Plateau de Beille. Un mal càlcul meu va fer que aparquèssin 1km abans d'Ax-les-Thermes baixant del Pas de la Casa i ens van tocar 18km abans de començar a pujar el port. El port és bastant mantigut, i vas ser molt guapo pujar amb tanta gent per allí. Van passar el grup de favorits una mica parats, vigilant-se, però sempre rius amb la de sonats que hi ha per allí. De tornada un riu de gent amb bici cap a Ax-les-Thermes. Un cop a casa, escanejant l'emissió de France2 ens vaig poder trobar in extremis!

diumenge, 22 de maig de 2011

Ruta en solitari per La Sentiu



Alguns dies carretera alguns BTT, i anar fent.
Avui ruta de 30km per La Sentiu de Sió que ha sortit molt maca.

dilluns, 25 d’abril de 2011

Fastiguejat


Aquí em teniu després d'haver fet 17 miserables km en bici de carretera per tal de anar recuperant el genoll.
Després d'anar arrossegant molèsties durant any i mig però aguantant, el primer dia d'anar en bici vaig quedar amb el genoll fatal i he tingut que estar parat. M'han diagnosticat condropatia rotuliana (cosa que no m'acava de convèncer).
De moment anar fent poca cosa i convivint amb el dolor i les punxades, fastiguejat a més no poder i amb mala perspectiva, de moment.

dilluns, 14 de març de 2011

Al Pirineu no sap nevar





Aquesta és una conclusió a la que hom pot arribar éssent esquiador d'aquestes contrades.
Lo més típic és que vingui el vent junt amb la nevada i te la foti a pendre pel sac, a part de crear grans plaques. Aquesta vegada ha sigut una nevada intensa amb cota de neu alta, deixant una neu ben pesada. Han caigut entre 60 i 70cm.
Havíem d'anar a a Tavascan però a la nit ja em truquen que demà hauran de dinamitar i obrirant tard. Fora esquí de muntanya evidentment. Com que l'Oriol estaria a Portainé amb l'Elisenda decidim pujar-hi. A pesar d'haver-hi una bona nevada, a penes t'enfonses a la neu, i en poca estona es fica dolentíssima. Hem disfrutat almenys baixant fora pista per l'efímera neu verge, que al final en algun lloc ja semblava aigua.
Salut.

dilluns, 21 de febrer de 2011

St. Anton am Arlberg




Una tanda d'aeroport sempre es fa llarga, tot i que amb el cotxe seria infinitament més llarg, passar per l'aeroport sempre es fa llarg. Volar amb SwissAir és una passada: entrepanet, beguda, xocolata suïssa, seients còmodes total per 1h45m de vol fins a Zurich. Aquesta vegada ens dirigiem a St Anton am Arlberg, al Tirol Austríac. Una meravella d'estació, sempre que la trovis amb les condicions òptimes per fer forapista, que no va ser el cas. La majoria dels Alps es trobàven com el Pirineu, feia un mes que no nevava. En els dies que vam estar allí va fer sol i pocs núvols tots, i les temperatures altes per l'època, amb un dia inclús de neu sopa.
Tot i això la neu a pistes es conservava molt bé, vam esquiar els sectors principals de St. Anton, Rendl, Stuben (molt bona neu) i l'estació de Zürs i una mica de Lech. Un dia va caure un ditet i la neu va estar genial, pero sempre per dintre pistes.



A l'hotel on estàvem vam menjar de lujo, i vam aprofitar un dia per fer visita a Innsbruck.
Llàstima de no trobar les millors condicions, però amb el grup que vam esquiar ens ho vam passar de cine, i mira, ara haurem de tornar per veure si ho enganxem ben nevat no?

dissabte, 29 de gener de 2011

Una mica més



Hi havia set de neu verge, i és que enguany no em pogut aprofitar res.
Per sort dissabte al matí hem arribat i havien caigut uns 20cm. Com sempre hem fet tard, i es que a les 10h ja estava ben trillat, però encara hem pogut fer bones baixades, tot i que tocant algo de gel i branques a sota. Però la neu estava bona bona.
Al final ha sigut un bon dia d'esquí.

dilluns, 10 de gener de 2011

Un petit respir de neu



Ha nevat una miqueta aquest dissabte i diumenge per la nit i tarda. Almenys diumenge vam poder esquiar una miqueta després d'haver foquejar dissabte. Vam començar plovent des de 2000m però va anar baixant la cota progressivament. Avui Espot per la webcam feia més goig.
A més vaig deixar un dia aparcat el meu maldestre Telemark (sembla que cada dia pitjor ara...) i em vaig desfogar baixant a tope amb els Gotama.

A partir d'ara, ja em comença a preocupar més que no nevi per la zona del Tirol...

diumenge, 2 de gener de 2011

Novell

De vegades quan estàs esquiant i veus la gent que està aprenent penses vaja pal, si m’hi haguera de ficar jo ara. Un ja ni se’n recorda de les filigranes i la sensació d’impotència de quan intentes apendre una cosa que en principi sembla que el teu cos no vulgui fer. Suposo que quan ets petit en tot això no hi penses, però el procès d’aprenentage de qualsevol activitat-habilitat física és molt curiós. Et diuen “flexiona!”, i tu penses “si ja ho faig”, però no, no ho fas.

Quan ja domines tant un exercici és com algo natural, i ets capaç de sentir qualsevol petit canvi, petites modificacions que vas fent tu mateix pulint la teva tècnica.

I enmig de tot això, va i un dia decideixes “tornar a començar”, agafar uns esquís de Telemark en aquest cas i ficar-te a fer equilibris precaris per la neu. Però el fet d’apendre algo nou també és atractiu, i més si és tant addictiu com el viratge Telemark, l’estètica de la curva. Cinc dies n’he fet, i ara ja em sento esquiant bé, amb els alts i baixos pel mig (espero que no tinga un baixón serio...).

El quart dia que semblava el pitjor, seguint l’OriolB. va acabar superbé, així de cop i volta, quan ja havia decidit que “avui plego”; no t’obsessionis feia l’Oriol, no t’obsessionis!

Avui hi he tornat i les sensacions han sigut boníssimes. Endavant! No sé com em sentiré el dia que torni a empegar el taló, ja que de moment ho aniré convinant tot, però no se sap mai com acaba això.

Salut.