dilluns, 13 d’abril de 2009

I ja em perdut el compte...

Si, ja hem perdut el compte de paquets caiguts aquesta temporada.
Dintre d'aquesta pena de setmana santa que ens ha fotut tots els plans enlaire almenys hem tingut una petita alegria. El divendres em comenta el meu pare que l'estació està impossible. Porta tot el dia plovent amb ganes, i jo penso que si a dalt neu estarà de luxe.
L'endemà al mati pugem a pistes. Mentre ens canviem comença a nevar. Pujant per la cadira ja veiem que la nit no ha nevat res, però arribem a dalt coverts de blanc de la nevada actual. Fem una baixada i, uou! 3-4 ditets. Unaltra i uou! ja deixem traça. I sense donar-nos-en compte tenim un pamet més recient impossible. Fem unes baixades pel bosc, quasi sense tocar fondo, baixades de luxe. La Marian li pilla el tranquillo i esquia com mai. Al final cap a les 12 ben passades deixa de nevar, i una estona després surt el sol espatllant la neu en 10 minuts. A la 1 i mitja pleguem, supersatisfets, un tancament de temporada a pistes amb millor regust que mai.
Només tinc una pena de video fet amb el mòvil.
Lo millor evidentment, és estar allí mentre neva, un luxe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada