diumenge, 26 d’abril de 2009

BTT



Com que no para de nevar, i ja està començant a tocar una mica els collons, hem dit de començar amb la bici i aprofitar per anar a la sortida programada del centre. Però vist el tema de la pluja, amb encert hem decidit anar a fer una sortida el dissabte ja que el diumenge pinten bastos (i així és, ho vec per la finestra ara mateix). Com em va dir el Joan A. anem al Centre de BTT de les Avellanes. Tota la vida rodant per aquí, però sempre fent lo mateix, poder fer una ruta marcada sembla interessant. I ho ha estat, em triat la 5C, Bosc del Privà fins el Pantà de Camarasa 28km i 500 i pico de desnivell. I ha estat molt guai, molts senderos, no m'ho esperava.
Així que avui a veure com plou i els següents caps de setmana de 3 dies a liquidar el tema esquí amb els grans del Pirineu, si el temps deixa...

dilluns, 13 d’abril de 2009

I ja em perdut el compte...

Si, ja hem perdut el compte de paquets caiguts aquesta temporada.
Dintre d'aquesta pena de setmana santa que ens ha fotut tots els plans enlaire almenys hem tingut una petita alegria. El divendres em comenta el meu pare que l'estació està impossible. Porta tot el dia plovent amb ganes, i jo penso que si a dalt neu estarà de luxe.
L'endemà al mati pugem a pistes. Mentre ens canviem comença a nevar. Pujant per la cadira ja veiem que la nit no ha nevat res, però arribem a dalt coverts de blanc de la nevada actual. Fem una baixada i, uou! 3-4 ditets. Unaltra i uou! ja deixem traça. I sense donar-nos-en compte tenim un pamet més recient impossible. Fem unes baixades pel bosc, quasi sense tocar fondo, baixades de luxe. La Marian li pilla el tranquillo i esquia com mai. Al final cap a les 12 ben passades deixa de nevar, i una estona després surt el sol espatllant la neu en 10 minuts. A la 1 i mitja pleguem, supersatisfets, un tancament de temporada a pistes amb millor regust que mai.
Només tinc una pena de video fet amb el mòvil.
Lo millor evidentment, és estar allí mentre neva, un luxe.

dijous, 2 d’abril de 2009

El regal de la primavera


No falla mai per aquestes dates.
El dissabte vam haber de plegar quan es va ficar a nevar neu granulada lletja. Però mentre ens canviàvem a baix al cotxe es va ficar a nevar intensament. Després de la migdiada el poble ja estava blanc. En una pausa de la nevada vam pujar un moment a l'estació, amb els arbres ben nevats estava guapíssim. I l'endemà un pamet fresc i gens humit! Bona neu. A foter-li canya fins que les cames no podien més. I quan ja tothom (de fet poca gent) ho ha rebentat tot, ens fiquem les pells i pugem cap a la pala i ens marquem les millors baixades, dos vegades, tot per nosaltres sols.
Ojalà l'any que vé sigui com aquest!