diumenge, 29 de març de 2009

DEP Shane McConkey

Avui anava a escriure lo bé que ens ho hem passat i que ha estat el millor dia d'esquí de la temporada, però m'acabo d'assabentar que s'ha matat en Shane McConkey.



Gran esquiador que admirava, sempre veient-lo en les pelis d'esquí des del 99. Un pioner de l'esquí extrem i el salt base amb esquís, així ha mort, fent salt base a les Dolomites. El tio caxondo de l'esquí, sempre fent parides i vivint al límit. "You could almost go so far to say he was the Michael Jordan of skiing," said Scott Gaffney,
Una llàstima, el trobarem a faltar cada hivern.
http://www.mspfilms.com/news/1354

dilluns, 16 de març de 2009

Aventures pel Tuc de Bergús









Aquesta ha estat una sortida autèntica, de les bones.
Dissabte vam agafar un taxi fins a Sant Maurici, perque sino la matada ja seria èpica, i mentre feiem temps per pujar ens fotem un entrepà de truita de patata. Ara si, amb les panxes plenes enfilem el camí d'Amitges, ple de penya amb raquetes. Amb un sol inplacable arribem al refu en menys de dos hores, amb la neu passadíssima d'aigua. Ara toca relaxar-se, fer sudokkus i mirar revistes fins a l'hora de sopar: 3 plats ben complerts. Podem veure part de la pujada de l'endemà, la part final del coll de Bergús que de tant dreta sembla més una canal. Coincidim a taula amb uns de Juneda-València que resulten conèixer el K.Giné i un és del centre i venga a dir-me Cuadrat! Cuadrat!, perque tenia el nom en un post-it a la taula (l'endemà a Espot encara vai sentir que em cridàven quan marxàven, Cuadrat!).
Abans de les 8 ja baixem cap a l'estany de les Obagues de Ratera i comencem a enfilar pala amunt. Arribem a la coma de Bergús i veiem el cacho coll, son les 9 i poc i la neu ja fa figa. Puja que puja, llaçades cada vegada més petites, la Marian amb ganivetes i jo a pelo, fins que em ginyo, em foto els esquís a l'esquena i pujo al recte picant a cada pas (aquí la neu al punt). A 10 metres del coll a la Marian amb una volta maria es xafa la talonera i li cau l'esquí cap avall, putada, a baixar i a pujar... La veritat que és dreta la canal, 40º però fa goig per baixar. Acabem d'arribar al cim travessant la enorme explanada cimera (2843m). I cap avall s'ha dit, el moment d'entrar al coll veiem que la neu està de luxe i el baixem del tirón, i després la coma. La pala abans de l'estany està pesadíssima, son les 12. Després toca fer cunya pel camí raquetero. Arribats a la parada del taxi ens fem els valents i decidim tirar avall amb els esquís, amb el pèssim resultat de tirar-nos dos hores de suplici fins al poble amb els esquís a l'esquena la major part, o esquiant per la carretera gelada esquivant taxis.
Realment (com diria el Miki), és un gran cim per fer amb esquís, i això no té preu!

diumenge, 8 de març de 2009

Benvinguts a l'esquí de primavera!






Bueno segur que nevarà molt més, però ja son nevades efímeres de primavera. Avui diumenge feia una calor de por.
Amb encert el dissabte vam pujar a Tavasvan, la carretera nevada i continuava nevant, però en una horeta o menys es va obrir quedant una dia radiant amb una mica de vent. La neu, després de 4 dies amb huracà estava compactada però s'esquiava molt bé, disfrutona. Els allaus si que feien una mica més de por. Una pujada amb la cadira la vaig liar i se'm va enganxar la motxila, vam haver de parar i vam estar dos minuts per treure-la, no vegueu com s'havia enganxat de bé, haguès baixat penjant fins a baix sense cap problema, però duia la càmara a dins!
Avui per Espot unes baixadetes per pista i un ratet de foqueig. Èrem dins del bosc per evitar el sol i hem sentit dos Whumpfs i ens hem acollonit, així que hem sortit i hem canviat de cantó.
Aquesta setmaneta s'assentarà tot bé i a veure si fem una bona ruta el cap de setmana que vé.

divendres, 6 de març de 2009

10 metres

El Montsec d'Ares nevat, des de la finestra de la feina.


10 metres és la neu que ja porten de precipitació aquest hivern a la Vall d'Aran. Ara bé els d'aquests últims dies mal nevats unaltra vegada, és a dir acompanyats de vents huracanats. Tot i això anirem com sempre a veure si trobem algo conservadet aquest dissabte i diumenge, i aplacem una setmana la pujada a Amitges i el Tuc de Bergús.

diumenge, 1 de març de 2009

Per Andorra




Dissabte a la tarda vam pujar a Andorra. Primer per comprar unes noves botes a la Marian, high level com deia el venedor, volia unes més altes i dures, ara portem les mateixes doncs.
Vam dormir a casa d'uns amics i avui ens hem aixecat plovent, a dalt es veia enfarinat. D'esquí de muntanya a Andorra a penes havia fet res, i com que fa una eternitat que no foquejem pel món hem triat anar a fer el Pic Alt de Cubil que és poc desnivell. Però amb la nevada que anava fent i la poca visibilitat ja veiem que no aniriem gaire lluny. Hem remonatat la vall i hem decidit arribar-nos a la collada d'Enradort per pujar en algun lloc. Una bona encigalada a l'últim tros de la pala del coll, ben tiesa, i amb la neu dura i els 4 ditets frescos patinava. M'he tret els esquís i he aprofitat per fer un test d'estabilitat, bueno, suficient. He acabat de pujar com he pogut, la Marian ja era a dalt. La neu de baixada guai, però típica visibilitat zero - no sé si pujo o si baixo-. Una vegada al cotxe em truca mon pare i em diu que a Espot han caigut dos pams i l'estació estava sense xafar (?) em sembla que m'ha fotut el pèl, però si és veritat joder, es que no n'encerto ni una.
Bé, segons la meteo vé unaltra setmana de neu, però amb força neu.
Adéu siau.