dijous, 24 de desembre de 2009

BON NADAL

Que passeu un Bon Nadal, espero que una miqueta millor que jo que me'l passaré curant-me lentament un esguinç de genoll veient com neva...Sniff

diumenge, 15 de novembre de 2009

Matar el "gusanillo"



Dissabte ens vam passar el dia per Andorra rondant totes les tendes de muntanya i no vaig ser capaç de trobar-me uns pantalons impermeables per fer esquí de muntanya. La veritat és que les tendes han sigut molt conservadores i em sembla que han comprat poquíssim material. I com em sol passar últimament trobo lo que em fa falta al lloc més inesperat. N'he trobat uns a Esterri avui al baixar de la Bonaigua, però no tenien la talla....
Hem aprofitat el dia per treure el pols i la cera seca als esquís. Va nevar bastant la setmana passada però ha fet calor, i encara vé tota una setmana de calor fora de lo comú. A la Valh d'Aran la base aguantarà, al Pallars no ho crec. Hem pujat a la Bonaigua plovent, ens hem esperat una mica al cotxe i finalment hem tirat amunt més que res per passar el rato. A dalt el cap de la Peülla a 2350m encara era aigua lo que queia... La baixada per uns reguerots de les pluges de la setmana passada que feien por. I quan hem arribat a baix s'ha despejat el dia de cop.
Mentres ens canviàvem, l'espectacle de gent, escandalosos, que pugen al port, se fan fotos, criden, i tornen a fotre el camp.
Em sembla que haurem d'esperar unes bones setmanes abans que tornem a esquiar....

diumenge, 1 de novembre de 2009

Gastant les últimes pedalades





Així espero que sigui.
Després d'uns dies remullats per München, dia caòtic a la Transmontsec, és lo que sol passar fent de control, corrents cap aquí i cap allà.
Després pedalant cada cap de setmana, suaument. La passada en una ruta del centre de btt cap al pantà de Canelles vam passar-les putes fent tota una ascensió envoltats de cents de mosquetes que no et deixàven respirar, una angúnia! Havies de superar els 12km/h per deixar-les enrera, i pujant a plat petit...difícil, quan tornaves a afluixar tornàven, al nas, a les orelles, ecs...
Aquet cap de setmana jo vaig vèncer la boira pixanera de Lleida en la que portem una setmana o més i vaig fer un tomet en bici. I avui hem anat a veure el descens urbà II Lleida Downtown.
Salut.

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Asporgar, asporgar!


Segón dia, avui el camí de descens, que es una mica brutillo però mira, se li ha de donar una mica de suc a la marxa. Hem trobat fins i tot un escorpí sota una pedra!

dimarts, 29 de setembre de 2009

Fent camí



Uooo, després d'una accidentada festa major per Montesclado avui hem anat a netejar un camí per la Transmontsec, bueno més aviat a fer-lo perque allí no hi havia res. No m'acava de convèncer, perque per a que quedi bé necessitariem pic, pala, motoserra, accessoris varis i dies de feina... Vamos, això:


Diguem que avui hem fet feina de formigueta.


Salut.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Setembre en blanc


Buf que poques actualitzacions...
La veritat, des del dia que vam fer la ruta de Llessuï en bici i vam quedar rebentats poca cosa més hem fet. Arran de la ruta em va tornar a "petar" la munyeca i així estic, com l'any passat.
Res més que un cap de setmana a fer Gias i Clarabides, boda, unaltra boda, i celebració de l'últim tresmil del Carles a l'Estaragne.
A veure si tenim un octubre més interessant.

diumenge, 16 d’agost de 2009

El carrilet





Avui hem tornat a les andadures pirinenques.
Fugint com cada cap de setmana de la calor de Lleida hem pujat a Espui per fer una clàssica. Pujar fins el coll del Triador, i fer l'antic carrilet fins Estany Gento i baixar per la canal de Pigoló (el Miki sempre li diu així però no sé ben bé com es diu...). La pujada és llarga però en cap moment massa dura, uns 12km que hem fet bé, amb una paradeta per afartar-nos de gerds que estàven al seu punt (o més aviat al nostre). Allí coincideixo amb un company de feina, ves-tu quina coincidència. Un Sr. de Manresa ens acompanya en el nostre itinerari. Tant n'havia sentit a parlar, tant preciós, que si "via verda a 2000m"...Però per mi ha sigut unamica xurro, i per la Marian més. El ferm és una barreja dels rails i les travesses, amb 1-2 senders de vaques més o menys enfonsats. S'ha d'anar sobrevivint per allí i no és gens còmode, es pedala fatal i s'han de fer trossos a peu. Al final estava prou millor, però ja no hem acabat de fer el quilometret que devia faltar fins l'estany i ens hem aviat pel sender de baixada. El primer tram superguapo, després s'ha de baixar a peu un bon tros, i finalment t'hi pots tornar a ficar. Bueno, la ruta ha estat bastant bé, però ja sol passar, quan et parlen massa bé d'algo acaba decepcionant una mica.
A reveure.

dilluns, 3 d’agost de 2009

Deba


Hem passat uns pocs dies a la magnífica zona de Deba, a Gipuzkoa. Bàsicament bici i una mica de caminar. Hem conegut el flysch o rasa mareal i ens hem mullat tot pedalant amb la bici. Les rutes de BTT son dures, unes rampes que fan por, però magnífics senders ciclables per la vora del mar sempre amb els penyasegats ben aprop.
Avui per finalitzar hem fet 45km a la Via Verde del Plazaola i després em tornat cap aquí. Espero aquesta vegada recopilar una mica d'informació per la revista Aresta.
Us deixo amb un petit tast de fotos.
Salut.

dimecres, 29 de juliol de 2009

Juliol




Buff, aqui no es pot viure.
Hem baixat després de 4 dies a Espot i marxem ben rapid uns dies cap al País Basc amb les bicis, i quan tornem, cap al Pallars altre cop a gastar les vacances.
Això de Lleida és insoportable.
Au, resistiu com pugueu.

dilluns, 29 de juny de 2009

Curtimenta en bici





Dimecres de Sant Joan calentament a Virós amb l'Oriol B. Uns 25km i 800m de desnivell, ruta interessant.
I el diumenge més serio, Espot-Creu de l'Eixol-Escart-Espot, 40km i 1250m de desnivell. Quan ens fiquem a caminar no podrem arrossegar les cames.
A les 8 de la tarda encara estàvem probant bicis a Sort, vaig probar una Lapierre Zesty, baixant brutal, ara pujant....

dilluns, 15 de juny de 2009

Patint calor de valent


Calor i pols, molt pols.
Aquesta cap de setmana tocava fer la primera marxa de BTT sense apenes entrenament. Vam anar a Vallfogona de Riucorb després de descartar Coll de Nargó.
Dissabte la nit sense dormir, un infern de calor i ademunt sentiem la música del gurugú. A les 6 enlaire amb un cel apocalíptic i cap a la sortida, mig plovent, núvols de calor infesta.
Vora 600 tios, imagineu-vos la sortida, infernal. Mos comuniquen que algú a la nit ha tret senyals (cacho maricons, la gent fa fàstic) i que ho estàven mig arreglant. Sortida a tope, pujada, després sendero i primeres retencions, un embús del caldeu, després descens urbà per Guimerà guapíssim, i ascens infernal fins el cementiri, vamos que aquella pujada tant bèstia només podia pujar allí. Més senders, més retencions i més filosofia. Finalment escullo l'itinerari curt de 29km i 600 de desnivell, però que al final va ser massa curt, perque a causa de la mala senyalització es veu que ens haviem saltat 3-4km, però no ho sabiem això, si ho sé faig el llarg. Un últim descens per sendero a més de 30km/h, genial i arribada. Faig 44è de 189 al curt, ma germà 15è.
Salut.

dilluns, 1 de juny de 2009

Patint per Cervera





Aquesta sortida l'haviem d'haver fet un mes abans, però per culpa de la pluja ha tocat ara, i n'hem patit les conseqüències. Una calor insufrible i un sol abrasador. Tot i això senderos a tope, especialmente bunic un de varis quilòmetres i bastant llis que vam fer de tornada. La ruta anant-ho creuant amb els que la feien tota per pista, ens trobàvem als enllaços. Ens vam emmerdar passat sota les carreteres per barrancs amb herbes fins l'espatlla, i vam arribar a casa fets un desastre.

diumenge, 17 de maig de 2009

Anar a esquiar amb les finestres obertes







Finalment hem pogut anar a la zona de Maladetes per acabar la temporada. Jo estava encebat en fer els tubos de Paderna i per això hem decidit anar al Pic d'Alba des de La Renclusa. Després de fer un entrepà a Benasque aparquem al límit al parking de l'Hotel de l'Hospital. Ens carreguem els esquís a l'esquena i en menys de 10min ja ens el calcem a les congestes de la carretera mateix. N'hi ha poca però es va trampejant. Impressionant en arribar al Pla d'Estan (abans de la Besurta), aquell petit llaquet que hi sol haver és enorme i ocupa tota la vall, i de cop veus com la carretera surt de sota l'aigua i s'hi torna a enfonsar varies vegades. Amb esquís es passa al límit per unes congestes penjades sobre l'aigua a les que els queda també pocs dies per ser esquiades. Ens hem de descalçar els esquís puntualment en dos llocs però pugem de conya fins a La Renclusa en menys de 2h.
A dormir al refu a rebentar com era d'esperar, gent de lo més variopinta. Des d'aquí el panorama és de neu total, bruta per les pluges de la setmana passada. L'endemà a les 6,30h esquís als peus i cap a Alba. Nosaltres sols, en canvi cap al Portillón un riu de gent. Amunt i amunt ens plantem a 2950 al peu de la canal del pic on arriben també els que pugen per Paderna. Passem d'acabar de pujar al pic, perque la cresta nevada es veu complicada i ja no guanyariem metres d'esquí. Comencem a baixar la vall de Paderna buscant les zones menys fressades on la neu està força bé. A mesura que baixem ja es fa pesada, i a l'entrada dels tubos està fatal, però dintre els tubos encara bé. Uns 1200 metres de baixada fins que la neu s'acaba de cop a 3min del cotxe. Son les 10,30h del matí i aquí s'acaba la temporada d'esquí per nosaltres, 7 mesos després d'haver començat... A desar els esquis fins a la tardor (els hauré de repara nosecom pq els he fotut una barrada i se m'ha aixecat el recubriment de la cua, vaya merda)
Salut.

dilluns, 4 de maig de 2009

Puigmal



En un principi haviem d'anar amb el Feliu a l 'Aneto, però en un 1 de maig amb tanta neu, La Renclusa plena plena.
Així decidim anar a fer el Puigmal que feia dos anys que en tenia intenció.
Em va tocar, no per ganes meves, veure el partit del Barça en un bar de Puigcerdà, però mira, tants gols fins i tot m'ho vaig passar bé. Després vam anar a dormir al parking de l'estació d'Err-Puigmal on vaig passar una mala nit amb malsons dignes de pelis de terror que més val que no us expliqui.
L'endemà a les set i poc cap amunt, amb els esquís als peus directament, primer foquejant la carretera i després agafant la vall. La neu duríssima i jo sense ganivetes com tota la vida, i passant-les magres en algun tram. Primer es comença la pujada per l'esquerra del barranc, però de seguida es passa a la dreta per enfilar una coma de la que es surt cap a l'esquerra, per després seguir un tram més lleuger i indefinit i acabar amb la remontada final cap al llom. Observo que allí tot és esquiable. Ens trobem amb un francés de la zona que parlava com el "Pèguè Cudunyang" i li pregunto pels pics de la zona. Des del cim, on arribem amb un pèl menys de 3h es veu bastanta neu cap a Núria. Després d'unes barretes tirem ràpid avall per no trobar la neu passada, però tot el contrari encara era un vidre, duríssima. No baixem per on hem pujat, ja que estava rebentat de incontables traces de raqueteros (estic per fer un grup d'aquests al feisbuc, antiraqueteros) i es que pugen a la desbandada deixant-ho tot intransitable. Tirem doncs per una baixada més directa a buscar el barranc i anar a buscar l'altra riba on la neu si que és Premium i ens marquem un tramet guapo. Que poc que dura la baixada, però sempre té bon sabor si te l'has currat!

diumenge, 26 d’abril de 2009

BTT



Com que no para de nevar, i ja està començant a tocar una mica els collons, hem dit de començar amb la bici i aprofitar per anar a la sortida programada del centre. Però vist el tema de la pluja, amb encert hem decidit anar a fer una sortida el dissabte ja que el diumenge pinten bastos (i així és, ho vec per la finestra ara mateix). Com em va dir el Joan A. anem al Centre de BTT de les Avellanes. Tota la vida rodant per aquí, però sempre fent lo mateix, poder fer una ruta marcada sembla interessant. I ho ha estat, em triat la 5C, Bosc del Privà fins el Pantà de Camarasa 28km i 500 i pico de desnivell. I ha estat molt guai, molts senderos, no m'ho esperava.
Així que avui a veure com plou i els següents caps de setmana de 3 dies a liquidar el tema esquí amb els grans del Pirineu, si el temps deixa...

dilluns, 13 d’abril de 2009

I ja em perdut el compte...

Si, ja hem perdut el compte de paquets caiguts aquesta temporada.
Dintre d'aquesta pena de setmana santa que ens ha fotut tots els plans enlaire almenys hem tingut una petita alegria. El divendres em comenta el meu pare que l'estació està impossible. Porta tot el dia plovent amb ganes, i jo penso que si a dalt neu estarà de luxe.
L'endemà al mati pugem a pistes. Mentre ens canviem comença a nevar. Pujant per la cadira ja veiem que la nit no ha nevat res, però arribem a dalt coverts de blanc de la nevada actual. Fem una baixada i, uou! 3-4 ditets. Unaltra i uou! ja deixem traça. I sense donar-nos-en compte tenim un pamet més recient impossible. Fem unes baixades pel bosc, quasi sense tocar fondo, baixades de luxe. La Marian li pilla el tranquillo i esquia com mai. Al final cap a les 12 ben passades deixa de nevar, i una estona després surt el sol espatllant la neu en 10 minuts. A la 1 i mitja pleguem, supersatisfets, un tancament de temporada a pistes amb millor regust que mai.
Només tinc una pena de video fet amb el mòvil.
Lo millor evidentment, és estar allí mentre neva, un luxe.

dijous, 2 d’abril de 2009

El regal de la primavera


No falla mai per aquestes dates.
El dissabte vam haber de plegar quan es va ficar a nevar neu granulada lletja. Però mentre ens canviàvem a baix al cotxe es va ficar a nevar intensament. Després de la migdiada el poble ja estava blanc. En una pausa de la nevada vam pujar un moment a l'estació, amb els arbres ben nevats estava guapíssim. I l'endemà un pamet fresc i gens humit! Bona neu. A foter-li canya fins que les cames no podien més. I quan ja tothom (de fet poca gent) ho ha rebentat tot, ens fiquem les pells i pugem cap a la pala i ens marquem les millors baixades, dos vegades, tot per nosaltres sols.
Ojalà l'any que vé sigui com aquest!