diumenge, 23 de novembre de 2008

Ventats

Ahir una petita escapadeta a esquiar abans d'assistir per la nit a un sopar d'ex-alumnes EGB, 16 anys després.
Va tocar matinar i esperar perque d'una manera o altra tothom va fer tard. A pistes de Boí ja en baixàven alguns i deien que a dalt foteia un vent brutal. Com que neu n'hi havia moltíssima vam tirar amb l'Oriol B. cap al port d'Erta, però una mica abans d'arribar vam pringar en un flanqueig gelat i al sortir-ne vam tirar avall. No podiem ni baixar del vent, i la neu estava gelada excepte a baix on estava millor. Ens vam tornar a ficar les pells i vam tirar cap al cap de Vaques que hi tocava el sol i feia millor pinta. Al final ens vam veure embarcats en una rampa fortíssima on després de recular uns metres forçadament en vam sortir pels pèls. La baixada d'aquí molt millor, ja es va disfrutar una mica. Després una mica de xerrada materialística amb uns telemarkeros mentres esperàvem els de les raquetes (i esquis) al sol. Un dinar poc merescut sincerament, despedida i cap a Lleida a sopar. Al sopar, intentar reconèixer la gent, i trobar-ne a faltar d'altres que pensava que vindrien, crec que van guanyar els de "l'altra classe", eren més! Però molt bona vetllada.
Salut companys!

dijous, 20 de novembre de 2008

Ficats a somiar...


Ficats a somiar potser algun dia aniré a aquests llocs, almenys a un. Llocs on voldria esquiar, a pistes i a fer travessa.

Niseko, Japó. Esquí amb aire exòtic, hi cau bastanta neu tot i que son cotes baixes. Trams entre caducifolis i cons volcànics. Acompanyat d'una magnífica hospitalitat de la gent (diuen). És a Hokaido, illa nord del Japó. A Japó hi ha infinitat de pistes d'esquí encara que no ens ho sembli, i que per a nosaltres sigui un destí massa llunyà. Per què collons hauriem d'anar a esquiar allí? No ho sé, però segur que és guai! A la majoria d'estacions hi ha termes, una bona manera d'acabar el dia, cuidar el cos, i la ment.


I no poden faltar les rocalloses. Fico Vail per ficar algo, perque en podria ficar molts més (Crested Butte, Whistler, Alta, Jacksonhole, etc). Porto anys llegint sobre la neu en aquests llocs, atansar-me mínimament a aquestes sensacions és el que busco quan esquio. Aquí un només vol una cosa, quantitats ingents de neu pols seca com a enlloc més hi ha, fins a les celles, o fins que les gallines piquin els estels.


L'any passat vam estar a punt d'anar a Trysil (Noruega) però ens vam haver de fer enrera, llàstima, haguès estat un bon lloc.
Bé, deixo que les gallines i la neu vagin fent que m'estic ficant malalt, i us deixo de propina una web on hi ha totes les estacions del món: www.goski.com i de propina un catàleg de pics: www.peakware.com

Salut i neu.

dimecres, 19 de novembre de 2008

5 mesos


Aquí teniu l'Aneto. Cinc mesos fa que vam plegar els esquís allí i ja tornem a estar esquiant. Quina sort! Sempre hauria de ser així, temporades llargues, o entretemps curts ja que realment la passada no va ser una temporada de molt esquí, o almenys d'esquí de qualitat.
Aquesta segur que si.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Cara i Creu

Cara perque ahir a Baqueira estava de cine, i creu perque avui a Espot no estava tant bé.
El dissabte comencem a pujar des del cap de la Bonaigua cap a la zona d'Argulls. Fa un dia esplèndid, una mica de calor i tot, però un dia superfotogènic. Per la zona es veu bastanta neu. Pugem fins el Teso dera Mina, fem una petita baixada perque hi voliem fer unes fotos i ens tornem a ficar les pells per pujar cap a la zona del Tuc de la Llança. D'aquí si que ja tirem fins avall del tot, ja començàven a caure rulos. La neu de conya, trossos pols pols. I a l'últim tram, baixem per uns lloms directes a la carretera amb neu perfecta, i després a remontar per la carretera a peu fins al cap del port on teníem el cotxe, ara tot ple a vessar de domingueros mirant la neu. Encara vam sospesar pujar a la Peülla, però pel primer dia ja estàvem cansadets i ho vam descartar.
És una passada trobar-te una estació com Baqueira buida de gent i plena de neu, i saber que els esquiadors només poden mirar la neu, jaja.



Avui ja poca cosa, hem remontat la pala, també venia mon pare. De fet hem pujat amb el Jeep fins al restaurant a 2000m per la pista. La neu no estava tant bé ni n'hi havia tanta, però al final hem trobat un trosset a ran del bosc més conservadet.
Un bon estreno de temporada, ara cal ficar-se una mica en forma i jo adaptar-me als esquís.
Què bo és l'esquí de muntanya, què bo el blanc, blanc màgic!
Salut.







dimarts, 11 de novembre de 2008

Per fi


Si, ara ja està del tot del tot.
Vam tenir un problemilla, resulta que diumenge no hi havia ningú que sapigués tallar pells a mida, i fins i tot em sembla que no tenien molt clar lo de montar les fixacions, quin mal rollo, vaig passar un mal rato. Al final van trobar un tio en una de les moltes tendes que tenen. Les fixacions hauré de suposar que estan bé, les pells estàven malament. A casa les vam retallar, i les vam deixar niquelades. Mira, almenys ja sé fer pells a mida, però joder, es que no hi ha ningú competent "aumón".
Ja no els vaig tant amples Oriol... però continuo pensant que 82mm de patí ja em va bé perque toquen molta neu dura, és lo que hi ha. Es clar que algun dia dius com molaria ara tenir uns de 100, però vamos, no sé com els teus G3 de 92 se te poden quedar curts tio, és molt! Si en monto uns de telmark si que me n'aniré cap als 90, ja vurem...
Fixeu-vos, la familia Movement, i encara no hi ha a la foto els de ma germà. Mos haurien de pagar algo.
Bueno, a foter-li canya, salut.

divendres, 7 de novembre de 2008

Ja els tinc aquí!!!


Uff, han arribat pels pèls, per poder pujar el diumenge a Andorra a montar les fixacions.
No els penso estrenar fins que vegi clar que no els ratllaré - que potser és ja-, al principi coste...