dilluns, 27 d’octubre de 2008

De Toralla al Pui de Lleràs


Una bona maxacadeta ahir. Quan arribats a l'ermita de Sant Salvador el JR m'enssenya tot el camí per fer dic redéu quina mandra. I au, carena amunt i avall unes 12 persones i el gosset Roco. Alguns s'entretenien més, i és que mira! un rovelló! i uns fredolics! i anar omplint bosses de plàstic fins al cim del Pui de Lleràs a l'hora de dinar. Tot és bo allí dalt, amb la gana i les magnífiques vistes de tot el pirineu, marró, esperant la neu que enlluernaria el visitant de les altures. Després del ràpid refrigeri cap avall per unaltra carena més dreta a buscar el camí de les torres, molt maco fins el fons de la vall, però les cames ja comencen a estar cansades.


El líder decideix tallar per uns camps i després pel llit del barranc amb poc suport popular, però amb un resultat boníssim. I au, ara pista i pista i pista fins a tornar a ser sota Toralla just per l'altra banda respecte el matí, una pujadeta pel vell camí i cercle tancat. Total, unes 7 hores en dansa. Jo em pensava que era una excursioneta...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada