Ben aprofitat el cap de setmana de la festa major: marxant de Lleida.
Després d'arreglar uns assumptes el dissabte pel matí, cap amunt.
El primer dia, una pedalada amb la Marian al Montcaubo. Vam deixar el cotxe a Llavorre i cap amunt, 900 m de desnivell. Déu-n'hi-dó amb el fred, fins les 11 quasi que no feia temperatura per pedalar per aquelles altures, i baixant agarrotats. Jo encara vaig allargar baixant fins Esterri i pedalant pel camí de la Torrassa fins la presa. Se'ns van fer les 15h.
I avui, com que la Marian ja no podia de mal al cul, he pujat a Campo pel Forcall amb mon pare. Les obagues (quasi tot el camí...) gebrades, però a dalt de luxe al prat torrant-nos al sol. Al fons, la pala agafa aquell color que diu: vull neu.
I encara abans de dinar hem anat a Estaís a plegar unes mores que fan goig de veure, per fer melmelada. Això és vida, llàstima que s'ha de tornar cap avall.
Després d'arreglar uns assumptes el dissabte pel matí, cap amunt.
El primer dia, una pedalada amb la Marian al Montcaubo. Vam deixar el cotxe a Llavorre i cap amunt, 900 m de desnivell. Déu-n'hi-dó amb el fred, fins les 11 quasi que no feia temperatura per pedalar per aquelles altures, i baixant agarrotats. Jo encara vaig allargar baixant fins Esterri i pedalant pel camí de la Torrassa fins la presa. Se'ns van fer les 15h.
I avui, com que la Marian ja no podia de mal al cul, he pujat a Campo pel Forcall amb mon pare. Les obagues (quasi tot el camí...) gebrades, però a dalt de luxe al prat torrant-nos al sol. Al fons, la pala agafa aquell color que diu: vull neu.
I encara abans de dinar hem anat a Estaís a plegar unes mores que fan goig de veure, per fer melmelada. Això és vida, llàstima que s'ha de tornar cap avall.