dilluns, 28 de juliol de 2008

Portals interestelars

A petició popular -bueno, potser només ho va dir algú- fico la foto del portal interestelar d'Ordino. N'hi ha varis repartits per la geografia del Pirineu, però el seu emplaçament és més secret. Aquest el recordo molt bé, quan era més jove i esquiava bastant a Ordino ja el vaig veure. De fet es passa pels peus esquiant. Tinc una foto al cap, que no m'extranyaria que ja s'haguès fet: un tio saltant a través del portal. Però pot ser molt perillós en el sentit que el tio pot anar a parar a Epsilon-Eridani com a molt aprop i això seria un problema. L'altre dia quan hi passaven (a l'estiu) tornant de Tristaina el vaig fotografiar.
Al final aquest cap de setmana no he tingut cap abducció que és el que em sol passar quan faig vivac per la vall de Cap de Long. Va ser una nit més plàcida, quan em vaig aixecar a pixar per culpa d'haver begut massa redocson complecs (escric així per no citar la marca) em va sorpendre un cel brutal com feia temps no veia: la via làctea feia molta llum. Genial.
L'endemà un núvol molt persistent no ens va deixar fer la cresta però almenys vam fer cap a 2 o 3 pics segons qui els conti. El Lentilla (sense comentaris), el Campbiel (un pic guapo, especialment vist des del següent) i l'Estaragne (un xurro de pic).
Bé, a part dels pics, els viatges interestalars i altres temes de remolcs (que pocs entendrieu) poca cosa més va donar de si el cap de setmana, a no ser que ens fiquèssem a parla de chemtrails per...bé és igual, no em feu massa cas.

Com que no vaig dur la càmara afegeixo només unaltra foto de la setmana passada, cullint flors , un plaer una mica més d'aquest món, i em despedeixo.
Salut i fins la setmana que vé.

dilluns, 21 de juliol de 2008

Val d'Horcalh

Moltes coses ens han passat aquest cap de setmana. Moltes, excepte que fèssim la cresta que anàvem a fer. El nostre objectiu era pujar de Montgarri cap al Port d'Orlà i fer la cresta fins el Malh Bolard ressenyada al llibre del Pako Sánchez.
I vamos, ja vam començar deixant-nos coses. Vam parar a Balaguer a saludar l'Ari i comprar-me una gorra. Després vaig veure també que m'havia deixat la roba de màniga llarga excepte el gore. Vam decidir dormir a Montgarri mateix, al cotxe tot i que vam estar a punt de caminar tres quarts però també m'havia deixat l'asterilla (i no duiem tenda). Sort que no vam pujar, perque després de l'atac dels mosquits, a quarts de tres del matí va caure la del quinze. Quins llàmpecs i quanta aigua, i això que vam anar a dormir amb el cel ras. I encara em deixo una cosa -per dir, no a casa-. Abans de la tempesta ens va entrar un muricecus al cotxe pels dos dits de finestra oberta. El vai treure burxant amb un pal. Ja veieu quina nit.
A les cinc del matí -voliem pujar aviat- núvol, cop de cap doncs. A les sis si fa o no fa igual, però mira decidim tirar almenys per pujar al port. Però en 30min tot despejat i nem tirant a ritmillo. Ens plantem al port en una mica més de 2,5h, pujant ligeros, i això que la ressenya deia 1,45h, joder el personal que fa llibres. Podiam haber anat més ràpid, però no per reduir 45min! Veiem un bolet nuclear a sobre les maladetes i ens recordem dels companys que son per allí. A nosaltres ens cau alguna goteta però decidim tirar. Crestes poc freqüentades, 45min fent el gamba i no trobàvem la "especie de canal-chimenea herbosa" d'accès. Al final descartant la vam trobar, déu n'hi do, no molava molt (si es que era allò...), i amb l'horari que portàvem i la poca confiança amb el temps decidim baixar i tornar unaltre dia dormint més amunt.

La cresta feia goig, i la vall era preciosa i solitària, segur que hi tornem.
Baixant es va despejar el temps del tot, i ens vam dedicar a fer fotos. Estava tot florit i trobàvem fauna arreu (isards, un tritó pirinenc).
Les muntanyes requereixen molts intents.
Salut.

dilluns, 14 de juliol de 2008

Envallasse


Envallasse és el nom de la pista que vaig baixar el diumenge amb la bici.
Com que el dissabte vaig treballar al matí, i el tema venia tempestuós vam decidir pujar cap a Espot amb la bici (després de la tempesta).
I l'endemà amb un fred que pelava (si si, fred) i els cims emboirats vaig fer tota la pujada que necessitava per encarar el descens. Ja el tenia al cap perque sempre anem a aquesta pista a buscar bolets. És pendent, curvosa, i dolentissima, xunga de pujar inclús amb TT, més que res perque està bruta de troncs i branques de talar arbres. Però ahir estava al punt, humideta i sense fang, suau i agradable. Au cap avall. De seguida m'adono que vé a ser una trialera de doble carril. Les curves tant aperaltades que caus cap a l'interior al derrapar. Vamos, que vaig disfrutar com un indio.
L'he mesurat i em surt un 12% de pendent mitja (em pensava que en tenia més la veritat), baixes 430m en 3,5km, i 28 curves(!). Feu-vos càrrec que tot el tram de curves no vaig passar de 26km/h. He de tornar a fer-hi fotos.
Salut.

diumenge, 6 de juliol de 2008

Tristaina


Després d'haver postposat aquesta sortida, ho muntem per fer-la aquest cap de setmana, i així fer un calentament per les crestes. Us ressenyo una mica la cosa.
Des del parking de La Coma d'Ordino, comencem a pujar pel camí que talla en diagonal i puja fins l'estany del mig de Tristaina. El racó és encisador, tot i que hi pugen molts turistes, ja que en 15 miuts hi ets. També hi pugen molts pescadors, molt aviat pel matí. Per aquesta zona hi ha molts caminets, però cal seguir-ne un que volteja el llac i comença a pujar cap a un coll a l'est. Arribats a uns plans, el cami segueix E-NE pujant seriosament, a la part de dalt és molt tieso, i cal fer servir les mans, però no té cap dificultat. En 2,5h es puja més que de sobra al Pic de Tristaina de 2879m (sempre l'havia volgut fer). Al nord tenim França i l'estany Forcat, encara molt gelat. Es veu també el refugi de l'estany, sembla bastant gran. Ara toca baixar per la cresta entre blocs, fàcil fins uns 2700m d'alçada. Veiem que les marques (grogues) baixen cap al vessant francès, suposo que és la seva via d'ascens. Però nosaltres comencem la cresta. Un primer pas incòmode, i després es torna com el fil d'un ganivet. S'ha de passar primer una mica penjat i després quasi de cuclilles. Després d'arribar a una bretxa seguim amunt, grimpant fàcilment, quan veiem un promontori, cal atacar-lo lleugerament per la dreta. A partir d'aquí tranquilament a peu fins un esperó de roca, que es veu clarament que s'ha de fer per un diedre tumbat que queda a l'esquerra (vessant andorra) una mica baix. Finalment, acabar de pujar al Petit Forcat de 2822m. En 10min es pot fer el Gran Forcat, ja en territori francès de 2859m, i que potser és el que té millor vista, es veu l'estany i la vall de Soulcen i la Pica d'Estats. Per baixar, des del Petit Forcat altre cop, ens tirem recte avall i agafem una cresta que porta a un ample coll herbós (coll de Tristaina), no té cap difucultat. Del coll seguir les fites avall, tot i que és fàcil perdre el camí durant un tros, nosaltres de fet vam acabar baixant a saco per una barranquera.
És un bon intinerari que permet recòrrer tot el circ de Tristaina, anant tranquilament en 7h. Ah, nos us molestessiu a portar material, no fa falta res.
El més cansat del nostre dia però, va ser passar la tarda de compres a les Escaldes, visitar les tendes (és que ja ens coneixen...) sopar i dormir a casa uns amics de la Marian, rebentats, i l'endemà cap avall tranquilament.
Tingueu una bona setmana, perque jo no la tindré pas, tinc un futimer de feina i treballo fins i tot dissabte al matí.
Salut.