dilluns, 30 de juny de 2008

Retrospectiva al Pico Urriellu




Tinc un bon record de l'ascenció al Picu, al juny del 2006.
Estava molt nerviós, com sempre que estàs al peu d'una paret. El dia abans, la pujada al refu amb tot el material se'ns va fer llarga. A la nit bufava el vent, el que em fa més por a la muntanya. A vegades t'agafen ganes de fotre el camp, però mira, tires i després te n'alegres d'haver conseguit el que volies.
La majoria de cordades van tirar cap a la Cepeda. Realment estàvem forts per fer-la, però la intenció no era massa forta, i quan te fots alli sota, 300m o més desequipats, buff, pensava que no teniem prou soltura equipant. I era cert, perque a la directa sur ens vam tirar una bona estona. Així que sols com la una, al peu de la cara sur, la Marian enfila el primer llarg sense cap assegurança, pujant per un dels típics órganos. Recordo que va col·locar un excèntric i prou. Bé, quan per fi et fiques en situació et passen una mica els nervis. I així, vaig obrir amb delit el segon llarg, una tirada llargueta, sinuosa, va ser guapíssim. La Marian després es va enfrontar al diedre, molt guapo i fàcil d'assegurar, tot i que quan es va trobar amb la paret d'órganos a dalt li va costar més. Havíem superat les dificultats, tot i que quedàven uns 200m de II/III fins a la cresta, que se'ns van fer llargs, s'havia d'anar trampejant per allí. A dalt ens va rebre un bon vent, apenes una foto i cap avall, quan la primera cordada sortia per la Cepeda.
Fer un cim com aquest si que et deixa una bona sensació al cos, la d'haver fet algo gran, i tot i que la via es senzilla, té el seu grauet de compromís, i es recomana a tots els llibres, pel sabor autèntic que conserva i que s'ha sabut conservar en tot el massís dels picos.
Aquells dies vam fer algunes vies molt guapes, especialment a la Aguja Ostaicoetchea (la Marian encara intenta pronunciar el nom). Aquesta va ser moltíssim més espectacular que el Picu. Uf, em vaig cascar un llarg (desequipat com tot allí), no gaire difícil (IV+) però tieso, i amb un buit a l'esquena de 300m o més, sentia com m'estirava. Només hi havia un pitó merdós i un friend penós que vaig col·locar, quan em vaig quedar amb un xusco a la mà. Vaig acabar de pujar amb un estat adrenalínic total. Joder, ara no ho faria. Vam sortir d'aquell cim abrupte montant un rapel penjats al buit literalment. Recordant això, el Picu va ser un pur tràmit.
M'agrada mirar les fotos, i més ara que no escalo massa, però ja sabem, tot no es pot fer alhora i ara mateix tampoc es que anyori estar fort escalant, ni molt menys.
Ens veiem a les crestes.

divendres, 27 de juny de 2008

Pànic!

El dilluns a la nit vaig sortir a fer fotos de la baixada de falles a Espot, res a veure amb les d'Isil, però anar a Isil ens feia mandra, hi ha una gentada que fa por. Mentres esperava a que passessin pel pont - ja havia fet fotos baixant de la torre - vaig fer aquesta foto d'exposició al riu, a pelo, sense trípode. I ahir nit, em fico a processar-la i.....aaaaaagggghhhhh! M'apareixen dos famosos pixels morts (suposadament). Ja l'hem fotut, òstia quin xasco, vaya m'hauré de comprar unaltra càmara? Home una D300 molaria. Nono! que no tens un duro tio, que ruc. Calma. Venga, a fer proves d'exposició, descarrega-les, analitza-les amb un programa, analitza-les a vista. Total res, resulten res dos pixels "calents", i només a ISO400 i més de 1/2 d'exposició. Però m'estranya que sempre son els mateixos, tenen tots els números de morir algun dia d'aquestos.
Avui he acabat de retocar, clonar els píxels, i aquí us la deixo.
Salut.

dimecres, 25 de juny de 2008

Biking

Aquest cap de setmana bicicleta total.
Bé, primer divendres partit de fútbol i sopar amb els de la feina que em va deixar baldat. La veritat és que ens ho prenem a mort, i jo només faig un partit a l'any (aquest mateix clar...)
Diumenge cap a Espot però ja no vam fer res, a part de veure passar bikers pel poble. I és que la Pedals de Foc ha tingut èxit per lo que vec, i aquest pont s'hi ha apuntat molta gent. Dilluns vaig pujar fins la Creu de l'Eixol creuant-me amb molt d'ells. De dalt encara vaig baixar fins el barranc de les Picardes i tornar a la creu. Després pit avall a tope. Uns 22km i 840m de desnivell.


L'endemà amb mà germà clàssica pujada al Pla de la Font. 35km més i 930m de desnivell, el descens per la pista és guapíssim.
El temps, aquesta vegada si esplèndid, i ara torne-m'hi a la calor fastigosa de Lleida.
Salut.

dijous, 19 de juny de 2008

El video

Bueno, us deixo el cutre video penjat al YT i enllaçat aquí. Se m'ha acabat de morir quasi del tot la camara de video, per això vist com ha grabat no m'hi he matat massa (o res). Potser el modificaré una mica més endavant. Si hi voleu entrar pel YT el meu usuari es ojebuo.





Ja sé que soc una mica encantat de la vida, però mira. Avui hem agafat un falciot jovenet que ha entrat a l'escala de casa a la Bordeta (recullim tot bitxo que trobem...). Ma mare sempre els vol alimentar, però mon pare i jo em dit que es moriria. Quan he sortit a còrrer amb la bici l'he agafat, i en uns camps l'he aviat. De seguida s'ha enlairat i ha començat a volar en cercles. I lo guai, no sé d'on cony, però n'ha sortit unaltre i s'han ajuntat, i en 10 segons n'hi havia tot un grup. Vamos, que l'he deixat ben col·locat.
Tingeu un bon solstici d'estiu, i soporteu la pitjor estació de l'any de la millor manera que pogueu.
Salut.

dilluns, 16 de juny de 2008

Adéu blanc




I adéu dic perque vull, ja que neu per esquiar encara n'hi ha, però no val la pena.
Finalment 14 i 15 de juny anem a l'Aneto. Va ser duríssim pujar fins al portillón superior. Primer fins 15 minuts sobre la Renclusa amb els esquís a l'esquena i la motxila plena, i més tenint en compte que veniem d'una mica més enrera de la Besurta. Després amunt amb esquís sense traça, esquí endavant, esquí endavant, patino enrera i anar repetint la rutina. Un bon descans al portillón recupera, però més encara la magnífica vista: si et diuen que son els Alps i és març t'ho creus, quin pastís!!! Foquejar el glaciar sempre es fa una mica més suportable, però la Marian fot el turbo i adelanta fins i tot al Miki, i a mí em surt el meu mal incipient a la ingle i m'arrossego com puc fins al Coll de Coronas a uns 3180m - apart tinc una canya destrossada, encara avui-. La majoria encara apuren per fer cim avui, jo penso que millor demà tranquilament, que ja no em farà mal. I mal l'endemà ja no gaire mal, però a les 5 del matí la ventada i la pressió atmosfèrica pel terra en aixequen i ens fan tirar cap avall. Us ho podeu imaginar, baixant de l'Aneto a les 7 del matí: la neu dura tot i ser juny. Bastant bé fins a baix (tot i que una horeta o dos de sol haguèssin deixat aquella neu en un estat apoteòsic) on les traces i infinites petjades gelades feien l'esquí impossible. D'Aigualluts als cotxe unaltre cop duríssim, però amb bon gust de boca.
Així que a encerar els esquís i a guardar-los, enguany l'espera serà més curta, ja falta poc...
Us deixo unes captures de video, que en uns dies deixaré per aquí penjat.

dijous, 12 de juny de 2008

Anem a tancar la temporada

Olé!!
Mai he tancat la temporada d'esquí tant tard. La veritat es que fa mes i mig que no esquio, però mira, després d'un mes aplaçant la sortida de l'Aneto, sembla que la podrem fer, i amb esquís el 15 de juny. Ara ja no pot passar res.
El que més desitjo és veure és el panorama, ja que l'he fet dos vegades i mai hi he vist a més d'un pam de distància. La primera, l'any 94, del portillón sup fins a dalt simplement no es veia res, ens vam limitar a seguir la traça i tornar a baixar. El 04 vam pujar per la cresta de Llosás, impresionant, però continuava sense veure's res. Unaltra vegada vam dormir al coll de Coronas, però ens vam despertar nevats, i res, cap avall. Venga, segur que ara si!
La foto, la nit anterior a la cresta de Llosás dormint al llac de Coronas.

diumenge, 8 de juny de 2008

Cuita el sol


Que consti que nosaltres no hem cuitat el sol.
De tota manera, després de remenar varies possibilitats sobre on anar, i vist que a Ordino encara hi queda massa neu, a mitja nit decidim anar cap a Àreu. No per participar, però si per pujar al Monteixo i veure la sortida de la curiosa cursa en la que fa uns anys ens vam veure involucrats per la ment del Feliu (encara recordo el fred que vam passar de control al cim el primer any).
Vam pujar per Crusos, el camí és més llarg però més bonic. La verdor esplendorosa i la ginesta florida ho cobria tot. Encara trobem algú per allí que a la tarda participa a la cursa. Vam enllaçar amb l'itinerari al Jespedil. Quina mà de neu queda encara al Salòria! No vam acabar d'arribar al cim, hi havia un bon tros de neu i anàvem amb quets.
Una vegada a baix, a veure als matats de les gallines tirar cap amunt i, au cap a casa.
Avui, agulletes, i es que vam fer metros com feia dies no feiem.
Tinc fotos de tots vosaltres a la sortida, ja me les demanareu.
Salut.

diumenge, 1 de juny de 2008

Petit passeig per la vall d'Àger


Avui, després d'unes incidències amb el portabicis, hem anat a Àger a veure si el temps ens deixava fer algo. I si, s'ha pogut. Jo en bici, la Marian amb el resto a fer una excursió. Jo més o menys he resseguit el que feien ells. D'Àger a l'Ermita de Pedra pel camí, descens pel corriol on els he trobat pujant, altre cop a Àger he agafat el camí de l'Ermita de Colobó i he tirat cap allí fins on es podia pujar. De volta al cotxe un entrepà, una cola, i una migdiada esperant a que tornèssin. Pocs kms (18) i prous metres de desnivell en ascens (700). Arribant a Lleida ens ha caigut una pedregada i hem tingut que parar a la Fiat a refugiar-nos, la tempesta ha continuat una bona estona acumulant 26l que acabo de veure ara al pluviòmetre de casa junt amb un raconet ple de calamarsa.
La foto està feta amb el mòvil.
Salut.