dimarts, 27 de maig de 2008

Raindrops keep falling on my head...


Aquí teniu el Segre desmadrat com feia temps no es veia.
No us ofusqueu, sempre es poden buscar alternatives, i que plogui és bo, i és bunic. Això em recorda alguns estius de fa temps a la Vall de Cardós on cada, cada tarda queia el ruixat de rigor.
I si això passa un més de maig, també pot passar un més de febrer, mmmmm.
Si finalment no anem a l'Aneto, faré bici altre cop, sense problema, així probo el nou sillin que m'he comprat a United Kingdom ja que aquí no hi ha aquesta marca. Espero que cuidi bé el meu cul perque amb el flite que anava no podia viure.
Salut.

diumenge, 25 de maig de 2008

Still raining

I continua plovent... Els de l'aplec deuen haver quedat ben contents. I mon pare em diu que ha Espot plou a bots i barrals, i porta així tota la setmana. Tindrem les muntanyes ben verdes quan hi puguem anar. Ara ja podria anar parant una mica no?
Ahir no vam fer res, i avui volia anar a Montalegre amb bici amb ma germà per fer la trialera de descens, però vamos a les 8 del matí he vist el cel massa carregat i hem anat en bici pel pla. Hem fet 35km increíblement sense mullar-nos però ben fresquets, i quan hem arribat a casa en cinc minuts s'ha ficat a ploure, i ara a les 18h encara no ha parat.
Preguem per a que la setmana següent poguem fer l'Aneto.

dilluns, 19 de maig de 2008

Sant Mamet

Per aprofitar el cap de setmana plujós com tots els de maig d'enguany, vam anar a caminar una mica a Sant Mament, on feia molts anys que no hi estava.
Hi vam trobar gent, i suposo que és perque surt a la llista d'aquells 100 cims de la FEEC. Us descric una mica l'itinerari.
Des del cap del Doll vam tirar cap a Figuerola i fins el Coll d'Orenga, el paisatge ben verd i emboirat. Seguint les instruccions del mític llibre del M. Cortés (El Montsec i Muntanyes Veïnes), vam començar a caminar a pujant per una pista que queda una mica més avall del cartell del coll. Quan arribem a un collet, hem de baixar a una fondalada i després pujar cap a una cresta on hi ha les runes del Castellet de Dalt. Del collet fins aquí hi ha un camí marcat i fitat, cosa que em va extranyar, però en començar a baixar la següent fondalada (quin rollo) es perd. Toca creuar els camps, i pujar "a saco" per una trialera, on baixaven motos, fins, una bona estona després arribar al cim amb boira i poca vista, total 2h i 525m de desnivell. Els trons ens van fer baixar rapidet cap al cotxe. És un bon lloc per anar-hi en bici, i tinc ganes de fer-ho aviat.
Apa, salut.


dissabte, 17 de maig de 2008

I cau aigua...



Vist que l'aigua cau i cau, que ja va bé, portem dos caps de setmana fent ben poca cosa.
El passat era la festa major, i no vaig anar a veure res més que els focs artificials de fi de festa, us deixo una foto.


I aquest cap de setmana, hem suspès la sortida en esquís a l'Aneto. Mon pare em confirma que de Terradets a Espot plovia a bots i a barrals: a l'Hostal del Lago el barranc de Cellers saltava sobre la carretera. Nosaltres hi anirem la setmana que vé, perque d'aplec del cargol no en fem mai, i millor que esperar encara unaltra setmana.
Així que ja ho sabeu.
Salut.

dimecres, 7 de maig de 2008

Salvament



Ahir vaig sortir a entrenar, però no ho vaig fer.
Explicació. Anava pedalant pel canal, quan vaig veure un gosset (bueno, un gossot, un pitbull) a l'altre costat que mirava cap a baix, on hi havia un gos intentant mantenir-se flotant. Ja sabeu que jo no puc veure un animal patint, i menys un gos. No patiu, no em vaig tirar al canal, però no podia deixar un gos ofegar-se davant meu i continuar pedalant, jo no puc.
El gos venia cap al meu costat, l'altre per dalt l'anava seguint. Em vaig avançar, perque ser que de tant en tant hi ha comportes laterals. Patint i desesperat com un ruc -la Marian no m'agafava el mòvil- al final vaig trobar el que buscava, una comporta vella on podia baixar a ras d'aigua, en una plataforma. Quan va arribar el pobre gos, que jo ja no sé quan portava lluitant per la seva vida, el vaig fer venir. A sota la plataforma ell ja tocava terra, i fent molta força -moll com estava el gos- el vaig remontar a la plataforma, i va caure extenuat al terra, les potes sangrant de rascar les parets. El que ja no vaig poder fer de cap manera era pujar-lo a dalt, i desesperat vaig trucar els bombers, que en 15 min van arribar i el vam poder treure. Tot plegat em va portar dos hores, i us asseguro que passava gent corrent i pedalant, i ni tan sols em va preguntar ningú si necessitava ajuda. Jo no la vaig demanar, però almenys preguntar no? Apartaven la mirada com per no veure que hi havia problemes, estic convençut que si hi haguès hagut una persona ferida la meitat seguirien com si res amb el seu "entrenament".
Bé, l'altre gos el vaig perdre, però no eren pas abandonats, es devien haver escapat d'alguna torre propera. Se'l va quedar per aquella nit un bomber que té la torre allí.
Esperem que pugui trobar el seu jefe aviat.

dilluns, 5 de maig de 2008

Obertura Astronòmica


Uep!
Vaig uns dies atrassat amb actualitzacions, intentaré ficar-me al dia.
El dimecres a la nit vaig inaugurar la temporada astronòmica de primavera, i com li tenia promès al Willy, el vaig avisar perque m'acompanyès en un lloc entre Castelldans i Cervià, vora Lleida. Descarto ja definitivament aquest observatori, m'agrada més el Soleràs tot i que queda un pèl més lluny.
Vam fer una bona repassada a objectes clàssics. Boníssima visió de Saturn a 166x i una bona sorpresa amb NGC 4565, una galaxia espiral de canto. S'ha d'aprofitar Saturn, que l'any que vé també quedarà de canto i no es veuran els anells.
Quan ens vam quedar ben gelats vam tocar el dos, i dijous, dia del treballador que no treballa, em vaig aixecar ben tard com feia bastant no feia.