dimecres, 31 de desembre de 2008

Fi d'any


Resum dels dies de Nadal? Esquiant cada dia, sempre mig nevant. Res de quantitats significatives, però almenys neu de molt bona qualitat i fred.
Espero que el 2009 sigui millor que la merda de 2008.

Au, salut.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Bones Festes


Bones Festes i Bon Any 2009.

dissabte, 13 de desembre de 2008

Coma del Forn


Ascensió avui a la Coma del Forn de 2683m. S'estava convertint com en un segon Bataillance però avui hi hem arribat. La veritat es que voliem anar a la Vall d'Aran però ahir a la nit al fer les motxiles vam veure que teniem els pantalons a Espot. Així que els hem anat a recullir i hem triat anar a Tavascan. Primer feia sol, i poc a poc ha anat entrant el front. Un fred del copón. Hem trobat un grup de 4+gosset que acavàben de fer una cata i els hem seguit pujant i hem suat com a rucs. La baixada primer bé, però després un suplici i no per la neu, sinó per la visibilitat, no s'apreciava el relleu i com sempre ens aquests casos vas fent el garrulo per allí. Un dinaret al refu recuperant-nos vora l'estufa i s'ha ficat a nevar. Hem estat pensant de quedar-nos per esquiar demà però desprès de parlar i canviar d'opinió dos-centes vegades hem tirat avall, sempre que em quedo al final no és res de bo. Ara com que he marxat caurà la del quinze; però també tinc ganes de descansar. Vamos, que al Hostal del Lago la carretera blanca, quina nevada! Al port d'Àger tres dits, els cotxes parats, un TT a la cuneta i jo pujant i adelantant amb els meus neumàtics de neu, avui a proba.
Salut.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Obertura a pistes


Bé, després de foquejar uns quants caps de setmana, a fer metros a pistes s'ha dit. Ja tenia ganes de foter-li als esquis que em tenien una mica preocupat perque m'hi sentia extrany, però res, a la segona baixada ja els tenia per la mà (o millor dit pel peu). Carvegen de lujo, deixen fer giro curt millor de lo que em pensava (però demanen molt físic per fer-lo, rebenten) i es deixen derrapar molt bé. Només en llocs planets, si et tires al canto amb massa ganes se t'enganxa el peu interior degut a l'amplada. Resum genial, jo patint per amples, i claro, rondant per Tavascan ja semblen estrets. Els futurs de Telemark seran uns "taulons". El dissabte a Espot les cames patien els primers descensos de la temporada, vam poder baixar la Boja com feia anys no feiem ( i vaig trencar una plaqueta per allí la vora). Diumenge a Tavascan, però lo bo ja s'ho havien cascat el dia abans i començava a estar transformada. I dilluns unaltra vegada a Espot, la neu molt bé a pista però per fora el tema ja no gaire. Us deixo unes fotos d'una de les canals de Tavascan, que ja estava massa trillada i no es baixava molt bé.
I ara, si fem cas dels homes del temps, vé una mica més de neu, a vere si pugem a algun lloc la setmana que vé.
Salut.

dimecres, 3 de desembre de 2008

Winter Contact


Després d'anys dient-ho, i aburrit de patinar i quedar-me xangat com un ruc, m'he montat uns neumàtics hivernals que tant bé diuen que van. A vere si aquest cap de setmana hi ha una mica de neu per la carretera i els probem en serio. Per cert toca hardpack total, a fer metros de descens als skis, perque de moment han pujat molt ( i baixat lo mateix claro...)
Ja us contaré.

dilluns, 1 de desembre de 2008

No feu mai cas del temps




Primer perque havia de nevar poc, i mira, a dalt de l'estació dos pams. Després, perque el temps va aguantar bastant bé, fins i tot estonetes de sol. Molta neu fresca doncs, una mica humida potser (dec mirar massa videos últimament) però bastant bé. Les carreteres xunguetes.
Fins la setmana que vé.

diumenge, 23 de novembre de 2008

Ventats

Ahir una petita escapadeta a esquiar abans d'assistir per la nit a un sopar d'ex-alumnes EGB, 16 anys després.
Va tocar matinar i esperar perque d'una manera o altra tothom va fer tard. A pistes de Boí ja en baixàven alguns i deien que a dalt foteia un vent brutal. Com que neu n'hi havia moltíssima vam tirar amb l'Oriol B. cap al port d'Erta, però una mica abans d'arribar vam pringar en un flanqueig gelat i al sortir-ne vam tirar avall. No podiem ni baixar del vent, i la neu estava gelada excepte a baix on estava millor. Ens vam tornar a ficar les pells i vam tirar cap al cap de Vaques que hi tocava el sol i feia millor pinta. Al final ens vam veure embarcats en una rampa fortíssima on després de recular uns metres forçadament en vam sortir pels pèls. La baixada d'aquí molt millor, ja es va disfrutar una mica. Després una mica de xerrada materialística amb uns telemarkeros mentres esperàvem els de les raquetes (i esquis) al sol. Un dinar poc merescut sincerament, despedida i cap a Lleida a sopar. Al sopar, intentar reconèixer la gent, i trobar-ne a faltar d'altres que pensava que vindrien, crec que van guanyar els de "l'altra classe", eren més! Però molt bona vetllada.
Salut companys!

dijous, 20 de novembre de 2008

Ficats a somiar...


Ficats a somiar potser algun dia aniré a aquests llocs, almenys a un. Llocs on voldria esquiar, a pistes i a fer travessa.

Niseko, Japó. Esquí amb aire exòtic, hi cau bastanta neu tot i que son cotes baixes. Trams entre caducifolis i cons volcànics. Acompanyat d'una magnífica hospitalitat de la gent (diuen). És a Hokaido, illa nord del Japó. A Japó hi ha infinitat de pistes d'esquí encara que no ens ho sembli, i que per a nosaltres sigui un destí massa llunyà. Per què collons hauriem d'anar a esquiar allí? No ho sé, però segur que és guai! A la majoria d'estacions hi ha termes, una bona manera d'acabar el dia, cuidar el cos, i la ment.


I no poden faltar les rocalloses. Fico Vail per ficar algo, perque en podria ficar molts més (Crested Butte, Whistler, Alta, Jacksonhole, etc). Porto anys llegint sobre la neu en aquests llocs, atansar-me mínimament a aquestes sensacions és el que busco quan esquio. Aquí un només vol una cosa, quantitats ingents de neu pols seca com a enlloc més hi ha, fins a les celles, o fins que les gallines piquin els estels.


L'any passat vam estar a punt d'anar a Trysil (Noruega) però ens vam haver de fer enrera, llàstima, haguès estat un bon lloc.
Bé, deixo que les gallines i la neu vagin fent que m'estic ficant malalt, i us deixo de propina una web on hi ha totes les estacions del món: www.goski.com i de propina un catàleg de pics: www.peakware.com

Salut i neu.

dimecres, 19 de novembre de 2008

5 mesos


Aquí teniu l'Aneto. Cinc mesos fa que vam plegar els esquís allí i ja tornem a estar esquiant. Quina sort! Sempre hauria de ser així, temporades llargues, o entretemps curts ja que realment la passada no va ser una temporada de molt esquí, o almenys d'esquí de qualitat.
Aquesta segur que si.

diumenge, 16 de novembre de 2008

Cara i Creu

Cara perque ahir a Baqueira estava de cine, i creu perque avui a Espot no estava tant bé.
El dissabte comencem a pujar des del cap de la Bonaigua cap a la zona d'Argulls. Fa un dia esplèndid, una mica de calor i tot, però un dia superfotogènic. Per la zona es veu bastanta neu. Pugem fins el Teso dera Mina, fem una petita baixada perque hi voliem fer unes fotos i ens tornem a ficar les pells per pujar cap a la zona del Tuc de la Llança. D'aquí si que ja tirem fins avall del tot, ja començàven a caure rulos. La neu de conya, trossos pols pols. I a l'últim tram, baixem per uns lloms directes a la carretera amb neu perfecta, i després a remontar per la carretera a peu fins al cap del port on teníem el cotxe, ara tot ple a vessar de domingueros mirant la neu. Encara vam sospesar pujar a la Peülla, però pel primer dia ja estàvem cansadets i ho vam descartar.
És una passada trobar-te una estació com Baqueira buida de gent i plena de neu, i saber que els esquiadors només poden mirar la neu, jaja.



Avui ja poca cosa, hem remontat la pala, també venia mon pare. De fet hem pujat amb el Jeep fins al restaurant a 2000m per la pista. La neu no estava tant bé ni n'hi havia tanta, però al final hem trobat un trosset a ran del bosc més conservadet.
Un bon estreno de temporada, ara cal ficar-se una mica en forma i jo adaptar-me als esquís.
Què bo és l'esquí de muntanya, què bo el blanc, blanc màgic!
Salut.







dimarts, 11 de novembre de 2008

Per fi


Si, ara ja està del tot del tot.
Vam tenir un problemilla, resulta que diumenge no hi havia ningú que sapigués tallar pells a mida, i fins i tot em sembla que no tenien molt clar lo de montar les fixacions, quin mal rollo, vaig passar un mal rato. Al final van trobar un tio en una de les moltes tendes que tenen. Les fixacions hauré de suposar que estan bé, les pells estàven malament. A casa les vam retallar, i les vam deixar niquelades. Mira, almenys ja sé fer pells a mida, però joder, es que no hi ha ningú competent "aumón".
Ja no els vaig tant amples Oriol... però continuo pensant que 82mm de patí ja em va bé perque toquen molta neu dura, és lo que hi ha. Es clar que algun dia dius com molaria ara tenir uns de 100, però vamos, no sé com els teus G3 de 92 se te poden quedar curts tio, és molt! Si en monto uns de telmark si que me n'aniré cap als 90, ja vurem...
Fixeu-vos, la familia Movement, i encara no hi ha a la foto els de ma germà. Mos haurien de pagar algo.
Bueno, a foter-li canya, salut.

divendres, 7 de novembre de 2008

Ja els tinc aquí!!!


Uff, han arribat pels pèls, per poder pujar el diumenge a Andorra a montar les fixacions.
No els penso estrenar fins que vegi clar que no els ratllaré - que potser és ja-, al principi coste...

dijous, 30 d’octubre de 2008

Neu Primerenca

Home, que nevés una mica tampoc era algo excepcional, ara, que li fotés el paquet que ha caigut, déu n'hi dó!!! Ojalà caigués això a mig hivern. I els meus esquís de camí entre Ax-les-thermes i Lleida, veient el paisatge nevat. Jo, només veure'l aquest matí des de Montalegre on he pujat a peu pel corriol. El Montsec d'Ares enfarinat. Després s'ha destapat la part de Santalís i el de Rúbies i n'hi havia més.
Salut, ja vereu com serà un bon hivern.

dilluns, 27 d’octubre de 2008

De Toralla al Pui de Lleràs


Una bona maxacadeta ahir. Quan arribats a l'ermita de Sant Salvador el JR m'enssenya tot el camí per fer dic redéu quina mandra. I au, carena amunt i avall unes 12 persones i el gosset Roco. Alguns s'entretenien més, i és que mira! un rovelló! i uns fredolics! i anar omplint bosses de plàstic fins al cim del Pui de Lleràs a l'hora de dinar. Tot és bo allí dalt, amb la gana i les magnífiques vistes de tot el pirineu, marró, esperant la neu que enlluernaria el visitant de les altures. Després del ràpid refrigeri cap avall per unaltra carena més dreta a buscar el camí de les torres, molt maco fins el fons de la vall, però les cames ja comencen a estar cansades.


El líder decideix tallar per uns camps i després pel llit del barranc amb poc suport popular, però amb un resultat boníssim. I au, ara pista i pista i pista fins a tornar a ser sota Toralla just per l'altra banda respecte el matí, una pujadeta pel vell camí i cercle tancat. Total, unes 7 hores en dansa. Jo em pensava que era una excursioneta...

dilluns, 20 d’octubre de 2008

Tardor pels pèls


Hem fet tard, el punt fort va ser la setmana passada. Però bé, vam anar igualment al Pla de Boavi a fer fotos, tot i que ja s'havia perdut el roig intens de les serveres i moixeres. Fotogràficament un desastre. No veieu quin xou fent la foto on surto corrent...
Vam coincidir amb el Jordi P. amic del Miki que baixàven de Broate.
Salutacions.

dijous, 16 d’octubre de 2008

Desconjunturat


Estava clar que després d'anar a sopar a Cal Josepe per despedir el friki no podia anar bé per l'endemà fer la cursa de btt. Vamos, que dos birres i un Glennrothes no son el millor preàmbul per aixecar-se a les sis del matí i anar a pedalar. Així va anar, però m'ho vaig passar pipa als dos llocs.
Però ara, se m'ha tornat a obrir la munyeca, porto 6 dies parat i hauré d'esperar. Feia temps que no em passava, pensava que ho tenia superat. Lo que m'extranya és que no vaig fer res de fort, simplement anar en bici com tot l'estiu, no vaig caure ni res.
Bueno, amén.
Us vagi bé.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Transiscar


Ahir dissabte vam anar a la Transiscar d'Agramunt. Hi anava amb ganes, però com que feia ara unes setmanes que no sortia tant i he tingut una setmana de feina al curro, no he pogut fer gran cosa. Al final he fet el curt, 36km i 700 de desnivell. Enganya, sembla que no pugis molt però és molt trencacames. A sobre a les trialeres la penya era dolentissima i anàven a peu, fins a 10 seguits caminant per allí, i no hi havia manera de passar, vaig haver de fer-ne tota una a peu, i era ben ciclable. Resultat 42 de 174 o algo així. Ma germà va fer la llarga i va acabar ben cansat.
Recupero una foto de la meva vella GT que va passar fa temps a altres mans. Tant de bo conservès aquell sillin, mai més n'he trobat un de còmode.
Salut.

diumenge, 5 d’octubre de 2008

Una mirada al rally


El dissabte vaig anar a veure el rally al Soleràs. Hi havia una zona amb moltíssima visibilitat a 3km del poble, va estar bé, però feia fred fins les 11h quan el sol va sortir en serio. Una sessió fotogràfica, una ullada a la peña xunga que vénen d'arreu d'Espanya a veure'l i es passen la nit bebent i mentres passen els cotxes estan dormint per allí tirats, patètic. Jo no em vaig quedar a veure la segona mànega, havia d'esperar 3 hores. Ma germà si, se'n va anar a una paella 2km més enllà.
I avui hem anat a pujar a Sant Jordi de Camarasa en horari dominguero unaltra vegada, però sense romeria (cap cotxe). De baixada he agafat la trialera i estava molt bé, disfrutona, casi un singletrack que diriem, això si, entre argelagues i esbarzers quedes fet un cromo.
El dissabte que vé a la Transiscar d'Agramunt.
Ens veiem.

divendres, 3 d’octubre de 2008

Conferències

Ahir va tocar anar a una jornada al centre de seguretat on els palleringues de sempre que cobren i xuclen de l'administració van fer un pèssim esforç per justificar el seu sou, sense massa ganes i encara menys resultats útils. Vamos que mos van tindre allí escoltant-los llegir lleis i fer orelles sordes a la realitat del carrer. Total, els que anem a la presó som nosaltres... Això si, almenys un dels ponents era un caxondo i de forma irònica va fer una bona crítica de la realitat mentres els demés miraven el sostre o el terra (el terra fa més per les rates, i allí n'hi ha un que s'assembla a una rata). Bueno, de solucions tampoc en va donar cap, però reconèixer i criticar ja és bastant.
Fora d'això avui fa vent de neu, i demà no se pas si anar a veure el rallie de Catalunya que ma germà vol matinar molt i passar-s'hi tot el dia esperant la segona mànega.
Us vagi molt bé.

dilluns, 29 de setembre de 2008

Últimes pedalades al Pirineu


Ben aprofitat el cap de setmana de la festa major: marxant de Lleida.
Després d'arreglar uns assumptes el dissabte pel matí, cap amunt.
El primer dia, una pedalada amb la Marian al Montcaubo. Vam deixar el cotxe a Llavorre i cap amunt, 900 m de desnivell. Déu-n'hi-dó amb el fred, fins les 11 quasi que no feia temperatura per pedalar per aquelles altures, i baixant agarrotats. Jo encara vaig allargar baixant fins Esterri i pedalant pel camí de la Torrassa fins la presa. Se'ns van fer les 15h.
I avui, com que la Marian ja no podia de mal al cul, he pujat a Campo pel Forcall amb mon pare. Les obagues (quasi tot el camí...) gebrades, però a dalt de luxe al prat torrant-nos al sol. Al fons, la pala agafa aquell color que diu: vull neu.
I encara abans de dinar hem anat a Estaís a plegar unes mores que fan goig de veure, per fer melmelada. Això és vida, llàstima que s'ha de tornar cap avall.

dimarts, 23 de setembre de 2008

The Pact

Pinta molt bé aquest film de Telemark d'aquesta temporada. Veieu, quan vec això em venen ganes dels esquis amples, però no tant com els del video que com diu ma germà semblen taulons. Ojalà ens fessin falta aquí aquests esquís...
Hi surt un esquiador, EJ Poplawski, un exemple de superació. Va perdre una cama a l'altura del genoll dos anys abans en una competició de Telemark extrem, i ja torna a estar fotent-li canya. La voluntat mou muntanyes, o esquis, o lo que sigui.
Disfruteu i allibereu la ment!


diumenge, 21 de setembre de 2008

de Romeria



Avui hem anat amb la Marian i ma germà a pujar a Montalegre amb les bicis, en horari una mica dominguero, lo que ens ha portat bàsicament una incidència. I és que hi ha havia una trobada-romeria d'aquestes, i hi havia a dalt mig Balaguer amb lo que hem tingut que pujar enmig del pols i el fum dels cotxes. A dalt n'he contat pel cap baix 30. La Marian ha sofert la duresa del ciclisme, fins i tot s'ha marejat i no volia arribar a dalt, però al final ho ha fet. A part se li ha descentrat el desviador dels plats. Bueno, a part d'això res més, la sortida en si arrencant de Vilanova de la Sal és poca cosa.
Salutacions.

dissabte, 20 de setembre de 2008

Winter is coming...



Uuuuuui si. Ja s'atansa. Al final Movement ha actualitzat els nous models a la web, creant-me un dilema, com sempre. Estic entre els Hype (guapíssims estéticament, 78 de patí) o els Spark que sempre he volgut que per fotre'm els han fet una mica més amples (85mm). Suposo que aquests últims seran els meus per aquesta temporada (i unes quantes...) perque sinó després sempre em penedeixo de no agafar-los amples.
I amb tota l'emoció, m'he ficat a enllestir els skis de la Marta que els tenia per aqui pendents.
Si, crec que serà un hivern de neu, crec que si.

dijous, 18 de setembre de 2008

Entretemps



Nois tinc això abandonat, però entre boda i que he estat fotut poca cosa hi ha a dir.
Puc deixar finalment per aqui unes fotos de la pedalada, que ja fa dies. No sé pas si aniré a la Transmontsec però gairebé segur que aniré a la Transiscar d'Agramunt. Ara, a esperar també que la tardor s'apoderi dels boscos, una miqueta més de bici, i aviat neu.
Salut.

dilluns, 8 de setembre de 2008

Pedalada a Ponts 08

Bueno, ahir per fi vam fer la pedalada. En tenia moltes ganes perque feia més d'un any que no en feia cap, i aquesta té fama de molta trialera. I va parir si en té! Gairebé suplicava que s'acabès al final. Quilòmetres i quilòmetres de trialera, i no exagero. Superciclables i molt guapes. Recordo un lloc cap al final amb un cartell de perill (n'hi havia varis, jeje) i on hi havia dos bombers vigilant. Tenia un tio davant que baixava a peu (hi havia bastant patata la veritat), vaig treure el peu per baixar però es va apartar a temps i em vaig tirar per una llosa supertiesa amb el peu mig fora i després una curva de 90º... em sembla que es van ficar les mans al cap, pensàven que me la foteia però vaig fer la curva amb la pota interior enlaire equilibrant al límit.
Al matí foteia un fred de por, 12º i boira pixanera ben bé una hora. Se suposa que èrem vora 600.
Total encara no 3h per fer l'intermig, per cames haguessa fet el llarg, però suposo que haguessa acabat a rastres. La posició: 149 de 316. Ma germà el 110.
A l'espera de que pengin fotos (espero sortir bé) penjo una de la sortida de l'any passat que tenen per la web.