dimarts, 25 de desembre de 2012

54è pessebre al cim d'una muntanya

Llarga tradició del Centre Excursionista de Lleida, cada any es fa una petita excursió familiar per pujar el pessebre a alguna ermita o similar. A mi ja m'hi portàven de petit (demà afegeixo una foto d'època, que vaig a casa dels meus pares), i enguany hi he pogut portar a la Tanit amb un any. Pobre papa, una hora pujant amb la mestressa a l'esquena amb la supermotxila, però què bé s'ho passa sempre. Prenc una foto de grup del bloc Excursions del Joan Ramon (http://excursionsdeljoanramon.blogspot.com.es/). Potser és la sortida social que congrega més gent. Bon Nadal a tothom!

dissabte, 20 d’octubre de 2012

RedBull Rampage

Mira, amb l'esqui es fan animalades, però no sembla tot tant dur, però es que amb la bici fot por, què animals! Trialeres? Això és unaltre nivell.
I jo que soc incapaç a penes d'aixecar les rodes del terra. Disfruteu de Redbull Rampage.


diumenge, 5 d’agost de 2012

Sant Llorenç


Avui s'ha aixecat una mica tapat, xafogós. Però com sempre aquí baix no acaba poloient res de res. Hem anat a fer un tomb pel cami de la ribera del pantà de Sant Llorenç. La veritat es que no l'he acabat mai, i avui tampoc perquè la Tanit ens ha vomitat i no teniem roba de recanvi i hem fet un bon sidral. A veure si algun dia l'acabem perquè és ben maco.

dissabte, 4 d’agost de 2012

Salt de Comials








De vegades tens ben boniques a la vora i ni te n'enteres, mentres tots els turistes s'hi passegen...Així ma cosina em diu d'anar a fer una excursió amb les nenes (la primera!) al Salt de Comials a la Bonaigua que son pare diu que és curt i maco. Així estrenem la motxila d'excursió per la Tanit.
Surtim del refugi del Gerdar, primer per dintre el bosc de la mata, genial el cami, i després més per prats i petites molleres fins al salt d'aigua en 1h i poc. Val a dir que la majoria de la gent vénen a peu des de les Ares o aprop i apenes caminen. La Tanit encantada, no es va adormir ni
un moment fins que ja baixàvem. Que bé que es deu veure tot des d'allí dalt!


divendres, 18 de maig de 2012

Maladeta



Uf, sis mesos sense dir res. Sis mesos que ens han canviat la vida amb la Tanit. Enfeinats en les labors i satisfaccions de fer de pares. M'escapo per primera vegada una nit fora de casa. Havia anat a esquiar 4 cops aquest hivern, però pujar i baixar, excepte setmana santa que vam marxar tots.
Així, ara al maig, i amb més neu que cap moment de la penosa temporada, responc a la crida del Miquel Angel per anar a fer l'Aneto.
Després del clàssic sopar a l'Aragüells, anem a dormir als porxos de Senarta, plens a vessar com sempre. Està ras, però es veuen llamps en la nit. Poc dormir, com sempre, i a les 4 enlaire, a menjar i cap a la Besurta. Tenim sort, i podem aparcar a dalt de tot. En començar ens trobem al grup del centre, que ja hi contava i anem pujant. A 15min ja ens calcem els esquis. Es posa negre, i fa un ruixadet, però seguim. Més amunt de la Renclusa en fa un altre de ben llarg, aquest ja feia pensar en girar, però anem fent i para al final. Jo ben cansat i en baixa forma, em separo del Miki i companyia a l'alçada del portillón superior, van a l'Aneto i jo prefiero enrolarme al grup del centre que van a la Maladeta, més aprop i directe. Poc a poc, fem cap al peu de la canal. Hi ha molta neu, però amb la increïble calor, està massa pasta, i amb els esquís de telemark es costa bastant baixar, però vamos, una gran baixada i al cotxe abans de les 12h, com ha de ser. Fins l'any que vé!

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Waiting


Aquí ens teniu, amb molt poca activitat, i esperant que neixi la Tanit sota el signe d'escorpius.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Eth Portilhon



Després de bastants dies sense fer carretera, i aprofitant que els genolls se sentien bé, vaig amb mon pare a fer una ruta que tenia planificada. Bossost-Marignac-Luchon-Col deth Portilhon-Bossost.
Passades dues setmanes agonitzant de calor a Lleida, ens despertem a Espot a 5ºC. Quins ous, aquest canvis maten. Sortim de Bossost vora les 10h pelats de fred, i anar baixant cap a Saint Béat, on també ens atrau un cartell que diu "Col de Menté". Però tirem cap a Mérignac com estava planificat. Fins aquí tendència a baixar, i asfalt canviant, generalment no massa bo. A partir de Mérignac la carretera és preciosa, creua varies vegades la via de tren, i té molts trams amb un bon voral-carril bici. Creuem Luchon i les seves magnífiques mansions i arbres enormes quan portem 40km, i encetem l'ascensió per bon asfalt del Portillon. Què bunic! Què sostingut...puja pinyos, puja pinyos, òstia què sostingut! Collons quina rampa, va parir! Ja no tinc pinyos!
Déu n'hi do amb el port, no és molt llarg però és intens. Llàstima de la baixada cap a Bossòst que té trams amb l'asfalt no gaire bo.
Total 60km.

dilluns, 18 de juliol de 2011

Fi d'etapa al Plateau de Beille.

El dissabte vam anar amb el JordiC a veure el final d'etapa del Tour de France al Plateau de Beille. Un mal càlcul meu va fer que aparquèssin 1km abans d'Ax-les-Thermes baixant del Pas de la Casa i ens van tocar 18km abans de començar a pujar el port. El port és bastant mantigut, i vas ser molt guapo pujar amb tanta gent per allí. Van passar el grup de favorits una mica parats, vigilant-se, però sempre rius amb la de sonats que hi ha per allí. De tornada un riu de gent amb bici cap a Ax-les-Thermes. Un cop a casa, escanejant l'emissió de France2 ens vaig poder trobar in extremis!

diumenge, 22 de maig de 2011

Ruta en solitari per La Sentiu



Alguns dies carretera alguns BTT, i anar fent.
Avui ruta de 30km per La Sentiu de Sió que ha sortit molt maca.

dilluns, 25 d’abril de 2011

Fastiguejat


Aquí em teniu després d'haver fet 17 miserables km en bici de carretera per tal de anar recuperant el genoll.
Després d'anar arrossegant molèsties durant any i mig però aguantant, el primer dia d'anar en bici vaig quedar amb el genoll fatal i he tingut que estar parat. M'han diagnosticat condropatia rotuliana (cosa que no m'acava de convèncer).
De moment anar fent poca cosa i convivint amb el dolor i les punxades, fastiguejat a més no poder i amb mala perspectiva, de moment.

dilluns, 14 de març de 2011

Al Pirineu no sap nevar





Aquesta és una conclusió a la que hom pot arribar éssent esquiador d'aquestes contrades.
Lo més típic és que vingui el vent junt amb la nevada i te la foti a pendre pel sac, a part de crear grans plaques. Aquesta vegada ha sigut una nevada intensa amb cota de neu alta, deixant una neu ben pesada. Han caigut entre 60 i 70cm.
Havíem d'anar a a Tavascan però a la nit ja em truquen que demà hauran de dinamitar i obrirant tard. Fora esquí de muntanya evidentment. Com que l'Oriol estaria a Portainé amb l'Elisenda decidim pujar-hi. A pesar d'haver-hi una bona nevada, a penes t'enfonses a la neu, i en poca estona es fica dolentíssima. Hem disfrutat almenys baixant fora pista per l'efímera neu verge, que al final en algun lloc ja semblava aigua.
Salut.

dilluns, 21 de febrer de 2011

St. Anton am Arlberg




Una tanda d'aeroport sempre es fa llarga, tot i que amb el cotxe seria infinitament més llarg, passar per l'aeroport sempre es fa llarg. Volar amb SwissAir és una passada: entrepanet, beguda, xocolata suïssa, seients còmodes total per 1h45m de vol fins a Zurich. Aquesta vegada ens dirigiem a St Anton am Arlberg, al Tirol Austríac. Una meravella d'estació, sempre que la trovis amb les condicions òptimes per fer forapista, que no va ser el cas. La majoria dels Alps es trobàven com el Pirineu, feia un mes que no nevava. En els dies que vam estar allí va fer sol i pocs núvols tots, i les temperatures altes per l'època, amb un dia inclús de neu sopa.
Tot i això la neu a pistes es conservava molt bé, vam esquiar els sectors principals de St. Anton, Rendl, Stuben (molt bona neu) i l'estació de Zürs i una mica de Lech. Un dia va caure un ditet i la neu va estar genial, pero sempre per dintre pistes.



A l'hotel on estàvem vam menjar de lujo, i vam aprofitar un dia per fer visita a Innsbruck.
Llàstima de no trobar les millors condicions, però amb el grup que vam esquiar ens ho vam passar de cine, i mira, ara haurem de tornar per veure si ho enganxem ben nevat no?