Curtimenta en bici

Dimecres de Sant Joan calentament a Virós amb l'Oriol B. Uns 25km i 800m de desnivell, ruta interessant.
I el diumenge més serio, Espot-Creu de l'Eixol-Escart-Espot, 40km i 1250m de desnivell. Quan ens fiquem a caminar no podrem arrossegar les cames.
A les 8 de la tarda encara estàvem probant bicis a Sort, vaig probar una Lapierre Zesty, baixant brutal, ara pujant....

Patint calor de valent

Calor i pols, molt pols.
Aquesta cap de setmana tocava fer la primera marxa de BTT sense apenes entrenament. Vam anar a Vallfogona de Riucorb després de descartar Coll de Nargó.
Dissabte la nit sense dormir, un infern de calor i ademunt sentiem la música del gurugú. A les 6 enlaire amb un cel apocalíptic i cap a la sortida, mig plovent, núvols de calor infesta.
Vora 600 tios, imagineu-vos la sortida, infernal. Mos comuniquen que algú a la nit ha tret senyals (cacho maricons, la gent fa fàstic) i que ho estàven mig arreglant. Sortida a tope, pujada, després sendero i primeres retencions, un embús del caldeu, després descens urbà per Guimerà guapíssim, i ascens infernal fins el cementiri, vamos que aquella pujada tant bèstia només podia pujar allí. Més senders, més retencions i més filosofia. Finalment escullo l'itinerari curt de 29km i 600 de desnivell, però que al final va ser massa curt, perque a causa de la mala senyalització es veu que ens haviem saltat 3-4km, però no ho sabiem això, si ho sé faig el llarg. Un últim descens per sendero a més de 30km/h, genial i arribada. Faig 44è de 189 al curt, ma germà 15è.
Salut.

Patint per Cervera

Aquesta sortida l'haviem d'haver fet un mes abans, però per culpa de la pluja ha tocat ara, i n'hem patit les conseqüències. Una calor insufrible i un sol abrasador. Tot i això senderos a tope, especialmente bunic un de varis quilòmetres i bastant llis que vam fer de tornada. La ruta anant-ho creuant amb els que la feien tota per pista, ens trobàvem als enllaços. Ens vam emmerdar passat sota les carreteres per barrancs amb herbes fins l'espatlla, i vam arribar a casa fets un desastre.

Anar a esquiar amb les finestres obertes

Finalment hem pogut anar a la zona de Maladetes per acabar la temporada. Jo estava encebat en fer els tubos de Paderna i per això hem decidit anar al Pic d'Alba des de La Renclusa. Després de fer un entrepà a Benasque aparquem al límit al parking de l'Hotel de l'Hospital. Ens carreguem els esquís a l'esquena i en menys de 10min ja ens el calcem a les congestes de la carretera mateix. N'hi ha poca però es va trampejant. Impressionant en arribar al Pla d'Estan (abans de la Besurta), aquell petit llaquet que hi sol haver és enorme i ocupa tota la vall, i de cop veus com la carretera surt de sota l'aigua i s'hi torna a enfonsar varies vegades. Amb esquís es passa al límit per unes congestes penjades sobre l'aigua a les que els queda també pocs dies per ser esquiades. Ens hem de descalçar els esquís puntualment en dos llocs però pugem de conya fins a La Renclusa en menys de 2h.
A dormir al refu a rebentar com era d'esperar, gent de lo més variopinta. Des d'aquí el panorama és de neu total, bruta per les pluges de la setmana passada. L'endemà a les 6,30h esquís als peus i cap a Alba. Nosaltres sols, en canvi cap al Portillón un riu de gent. Amunt i amunt ens plantem a 2950 al peu de la canal del pic on arriben també els que pugen per Paderna. Passem d'acabar de pujar al pic, perque la cresta nevada es veu complicada i ja no guanyariem metres d'esquí. Comencem a baixar la vall de Paderna buscant les zones menys fressades on la neu està força bé. A mesura que baixem ja es fa pesada, i a l'entrada dels tubos està fatal, però dintre els tubos encara bé. Uns 1200 metres de baixada fins que la neu s'acaba de cop a 3min del cotxe. Son les 10,30h del matí i aquí s'acaba la temporada d'esquí per nosaltres, 7 mesos després d'haver començat... A desar els esquis fins a la tardor (els hauré de repara nosecom pq els he fotut una barrada i se m'ha aixecat el recubriment de la cua, vaya merda)
Salut.

Puigmal

En un principi haviem d'anar amb el Feliu a l 'Aneto, però en un 1 de maig amb tanta neu, La Renclusa plena plena.

Així decidim anar a fer el Puigmal que feia dos anys que en tenia intenció.
Em va tocar, no per ganes meves, veure el partit del Barça en un bar de Puigcerdà, però mira, tants gols fins i tot m'ho vaig passar bé. Després vam anar a dormir al parking de l'estació d'Err-Puigmal on vaig passar una mala nit amb malsons dignes de pelis de terror que més val que no us expliqui.
L'endemà a les set i poc cap amunt, amb els esquís als peus directament, primer foquejant la carretera i després agafant la vall. La neu duríssima i jo sense ganivetes com tota la vida, i passant-les magres en algun tram. Primer es comença la pujada per l'esquerra del barranc, però de seguida es passa a la dreta per enfilar una coma de la que es surt cap a l'esquerra, per després seguir un tram més lleuger i indefinit i acabar amb la remontada final cap al llom. Observo que allí tot és esquiable. Ens trobem amb un francés de la zona que parlava com el "Pèguè Cudunyang" i li pregunto pels pics de la zona. Des del cim, on arribem amb un pèl menys de 3h es veu bastanta neu cap a Núria. Després d'unes barretes tirem ràpid avall per no trobar la neu passada, però tot el contrari encara era un vidre, duríssima. No baixem per on hem pujat, ja que estava rebentat de incontables traces de raqueteros (estic per fer un grup d'aquests al feisbuc, antiraqueteros) i es que pugen a la desbandada deixant-ho tot intransitable. Tirem doncs per una baixada més directa a buscar el barranc i anar a buscar l'altra riba on la neu si que és Premium i ens marquem un tramet guapo. Que poc que dura la baixada, però sempre té bon sabor si te l'has currat!

BTT

Com que no para de nevar, i ja està començant a tocar una mica els collons, hem dit de començar amb la bici i aprofitar per anar a la sortida programada del centre. Però vist el tema de la pluja, amb encert hem decidit anar a fer una sortida el dissabte ja que el diumenge pinten bastos (i així és, ho vec per la finestra ara mateix). Com em va dir el Joan A. anem al Centre de BTT de les Avellanes. Tota la vida rodant per aquí, però sempre fent lo mateix, poder fer una ruta marcada sembla interessant. I ho ha estat, em triat la 5C, Bosc del Privà fins el Pantà de Camarasa 28km i 500 i pico de desnivell. I ha estat molt guai, molts senderos, no m'ho esperava.
Així que avui a veure com plou i els següents caps de setmana de 3 dies a liquidar el tema esquí amb els grans del Pirineu, si el temps deixa...

I ja em perdut el compte...

Si, ja hem perdut el compte de paquets caiguts aquesta temporada.
Dintre d'aquesta pena de setmana santa que ens ha fotut tots els plans enlaire almenys hem tingut una petita alegria. El divendres em comenta el meu pare que l'estació està impossible. Porta tot el dia plovent amb ganes, i jo penso que si a dalt neu estarà de luxe.
L'endemà al mati pugem a pistes. Mentre ens canviem comença a nevar. Pujant per la cadira ja veiem que la nit no ha nevat res, però arribem a dalt coverts de blanc de la nevada actual. Fem una baixada i, uou! 3-4 ditets. Unaltra i uou! ja deixem traça. I sense donar-nos-en compte tenim un pamet més recient impossible. Fem unes baixades pel bosc, quasi sense tocar fondo, baixades de luxe. La Marian li pilla el tranquillo i esquia com mai. Al final cap a les 12 ben passades deixa de nevar, i una estona després surt el sol espatllant la neu en 10 minuts. A la 1 i mitja pleguem, supersatisfets, un tancament de temporada a pistes amb millor regust que mai.
Només tinc una pena de video fet amb el mòvil.
Lo millor evidentment, és estar allí mentre neva, un luxe.

El regal de la primavera

No falla mai per aquestes dates.

El dissabte vam haber de plegar quan es va ficar a nevar neu granulada lletja. Però mentre ens canviàvem a baix al cotxe es va ficar a nevar intensament. Després de la migdiada el poble ja estava blanc. En una pausa de la nevada vam pujar un moment a l'estació, amb els arbres ben nevats estava guapíssim. I l'endemà un pamet fresc i gens humit! Bona neu. A foter-li canya fins que les cames no podien més. I quan ja tothom (de fet poca gent) ho ha rebentat tot, ens fiquem les pells i pugem cap a la pala i ens marquem les millors baixades, dos vegades, tot per nosaltres sols.
Ojalà l'any que vé sigui com aquest!

DEP Shane McConkey

Avui anava a escriure lo bé que ens ho hem passat i que ha estat el millor dia d'esquí de la temporada, però m'acabo d'assabentar que s'ha matat en Shane McConkey.

Gran esquiador que admirava, sempre veient-lo en les pelis d'esquí des del 99. Un pioner de l'esquí extrem i el salt base amb esquís, així ha mort, fent salt base a les Dolomites. El tio caxondo de l'esquí, sempre fent parides i vivint al límit. "You could almost go so far to say he was the Michael Jordan of skiing," said Scott Gaffney,
Una llàstima, el trobarem a faltar cada hivern.
http://www.mspfilms.com/news/1354

Aventures pel Tuc de Bergús

Aquesta ha estat una sortida autèntica, de les bones.
Dissabte vam agafar un taxi fins a Sant Maurici, perque sino la matada ja seria èpica, i mentre feiem temps per pujar ens fotem un entrepà de truita de patata. Ara si, amb les panxes plenes enfilem el camí d'Amitges, ple de penya amb raquetes. Amb un sol inplacable arribem al refu en menys de dos hores, amb la neu passadíssima d'aigua. Ara toca relaxar-se, fer sudokkus i mirar revistes fins a l'hora de sopar: 3 plats ben complerts. Podem veure part de la pujada de l'endemà, la part final del coll de Bergús que de tant dreta sembla més una canal. Coincidim a taula amb uns de Juneda-València que resulten conèixer el K.Giné i un és del centre i venga a dir-me Cuadrat! Cuadrat!, perque tenia el nom en un post-it a la taula (l'endemà a Espot encara vai sentir que em cridàven quan marxàven, Cuadrat!).
Abans de les 8 ja baixem cap a l'estany de les Obagues de Ratera i comencem a enfilar pala amunt. Arribem a la coma de Bergús i veiem el cacho coll, son les 9 i poc i la neu ja fa figa. Puja que puja, llaçades cada vegada més petites, la Marian amb ganivetes i jo a pelo, fins que em ginyo, em foto els esquís a l'esquena i pujo al recte picant a cada pas (aquí la neu al punt). A 10 metres del coll a la Marian amb una volta maria es xafa la talonera i li cau l'esquí cap avall, putada, a baixar i a pujar... La veritat que és dreta la canal, 40º però fa goig per baixar. Acabem d'arribar al cim travessant la enorme explanada cimera (2843m). I cap avall s'ha dit, el moment d'entrar al coll veiem que la neu està de luxe i el baixem del tirón, i després la coma. La pala abans de l'estany està pesadíssima, son les 12. Després toca fer cunya pel camí raquetero. Arribats a la parada del taxi ens fem els valents i decidim tirar avall amb els esquís, amb el pèssim resultat de tirar-nos dos hores de suplici fins al poble amb els esquís a l'esquena la major part, o esquiant per la carretera gelada esquivant taxis.
Realment (com diria el Miki), és un gran cim per fer amb esquís, i això no té preu!

Benvinguts a l'esquí de primavera!

Bueno segur que nevarà molt més, però ja son nevades efímeres de primavera. Avui diumenge feia una calor de por.
Amb encert el dissabte vam pujar a Tavasvan, la carretera nevada i continuava nevant, però en una horeta o menys es va obrir quedant una dia radiant amb una mica de vent. La neu, després de 4 dies amb huracà estava compactada però s'esquiava molt bé, disfrutona. Els allaus si que feien una mica més de por. Una pujada amb la cadira la vaig liar i se'm va enganxar la motxila, vam haver de parar i vam estar dos minuts per treure-la, no vegueu com s'havia enganxat de bé, haguès baixat penjant fins a baix sense cap problema, però duia la càmara a dins!
Avui per Espot unes baixadetes per pista i un ratet de foqueig. Èrem dins del bosc per evitar el sol i hem sentit dos Whumpfs i ens hem acollonit, així que hem sortit i hem canviat de cantó.
Aquesta setmaneta s'assentarà tot bé i a veure si fem una bona ruta el cap de setmana que vé.

10 metres

El Montsec d'Ares nevat, des de la finestra de la feina.

10 metres és la neu que ja porten de precipitació aquest hivern a la Vall d'Aran. Ara bé els d'aquests últims dies mal nevats unaltra vegada, és a dir acompanyats de vents huracanats. Tot i això anirem com sempre a veure si trobem algo conservadet aquest dissabte i diumenge, i aplacem una setmana la pujada a Amitges i el Tuc de Bergús.